Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
Sant Bartomeu de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…
Sant Marc i Sant Joan de Batlliu (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta singular església, composta per un absis central carrat, preromànic, i dos absis semicirculars ja d’època romànica, corresponents a les naus laterals ECSA - JA Adell L’església de Sant Marc i Sant Joan és situada en un IIoc isolat, prop del mas Figuerola, uns 5 km al nord d’Anya, en el paratge dit Batlliu Mapa 33-13328 Situació 31TCG454467 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt d’Anya i que porta cap a diverses cases Cal seguir sempre la pista més fressada, fins a una cruïlla, senyalitzada Sant Marc, cap a l’esquerra, que porta fins a l’església JAA Història…
Vila medieval de Prades
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca el seu urbanisme medieval, de disposició bàsicament triangular ECSA - J Vidal Prades es troba al centre de les muntanyes del mateix nom, en un altiplà, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Per a arribar-hi des de Reus, cal prendre la carretera C-242 i un cop passat el poble d’Albarca cal agafar a mà dreta un trencall que mena a la vila CPO Història Hom suposa que la vila de Prades, o almenys el seu castell, avui desaparegut, té un origen islàmic Durant l’edat mitjana aquesta vila tingué una…
Hallux valgus i galindó
Patologia humana
Definició L’ hallux valgus és una desviació que afecta el dit gros del peu tot fent-lo apropar als altres dits El galindó és una prominència que es forma a la vora interna del peu, a la zona del naixement del dit gros, que sovint acompanya l’ hallux valgus i n’accentua la desviació Anatomia La part davantera del peu o avantpeu comprèn els cinc dits i la zona en què aquests neixen o metatars Els segments ossis de l’avantpeu són formats pels ossos metatarsians i les falanges de cadascun dels dits Aquests ossos s’articulen tot component les articulacions metatarso-falàngies, que són les…
Castell d’Escales (Vilanant)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la torre, l’element més important que ha pervingut de la fortalesa F Tur Les ruïnes de la fortalesa medieval anomenada antigament castell d’Escales, o de les Escales, i conegudes actualment per Castell dels Moros, es troben poc menys de 2 km al sud-est de la població de Vilanant, sobre un serrat de poca elevació prop de la confluència de la riera de Cistella amb el Manol Mapa 258M781 Situació 31TEDG896778 S’hi pot arribar pel camí que porta de Vilanant a l’ermita de Sant Jaume dels Verders i al mas Rodeja, que es troben no gaire lluny, uns 300 m més enllà del…
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
Sant Amanç
Església
Veïnat
Veïnat i antiga església del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s’uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes. L'església, si bé ja existia abans del segle XIII, va ser va ser reconstruïda totalment el 1649.
Vacamorta
Poble
Poble (921 m alt) de l'antic municipi Merli, des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l’esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s’uneix al seu col·lector a Murillo de Liena.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta Pertany al sector lingüísticament aragonès
vall de Rojà
Vall del Conflent, al massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2 463 m alt), a l’W de roca Colom (2 507 m), amb el puig de la collada Verda (2 403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2 316 m), que limita el Conflent (Pi) i el Vallespir (Prats de Molló).
La gran vall s’engorja al pas de Rojà , i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent on pren el nom de ribera de Pi , Saorra on s’eixampla per a formar la vall de Saorra i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent
República del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial que limita al nord amb el Camerun i la República Centreafricana, a l’est i al sud amb la República Democràtica del Congo i Cabinda (Angola), i a l’oest amb el Gabon i l’oceà Atlàntic; la capital és Brazzaville.
La geografia física L’estreta façana atlàntica uns 120 km del Congo comprèn una plana litoral de materials alluvials d’un centenar de quilòmetres d’amplada, que s’eleva lentament cap als massissos precambrians de Chaillou i Mayombe, de moderada altitud Aquest sector de plegament es transforma, vers el nord-est, en un conjunt d’altiplans esglaonats, que separen les conques del Congo i de l’Ogooué La resta de territori corrspon a les terres baixes de la cubeta del Congo El clima és equatorial, bé que al nord es marca una estació seca a la costa és més temperat i plujós Els rius són molt…