Situació
Vista aèria de la vila, on destaca el seu urbanisme medieval, de disposició bàsicament triangular.
ECSA - J. Vidal
Prades es troba al centre de les muntanyes del mateix nom, en un altiplà, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF317753.
Per a arribar-hi des de Reus, cal prendre la carretera C-242 i un cop passat el poble d’Albarca cal agafar a mà dreta un trencall que mena a la vila. (CPO)
Història
Hom suposa que la vila de Prades, o almenys el seu castell, avui desaparegut, té un origen islàmic. Durant l’edat mitjana aquesta vila tingué una importància cabdal dins les muntanyes de Prades, ja que era una de les principals viles del comtat de Prades, al costat de Falset. La referència més antiga de Prades és de l’any 1159, quan Ramon Berenguer IV, conquerida Siurana, concedí una carta de poblament als habitants de Prades. Aquesta vila estigué sota domini reial des de la seva conquesta al segle XII fins a la constitució del comtat de Prades l’any 1324 de la mà del rei Jaume II.
La vila de Prades tingué el seu moment de màxim desenvolupament durant els segles XIII i XIV. El 1200 ja es té referència del mercat de la vila, i als segles següents s’arribaren a celebrar quatre fires de bestiar a l’any. Així mateix, al segle XIV hi ha evidència d’una comunitat jueva, i com a les viles i ciutats més dinàmiques de Catalunya, s’hi establiren els ordes mendicants, en concret l’orde de la Mercè (1290).
L’esplendor i la influència de la vila de Prades no es pot deslligar del fet que fou la capital de la batllia reial de les Muntanyes de Prades i més tard del comtat del mateix nom (bé que Falset n’exercí la capitalitat efectiva). La batllia de les Muntanyes de Prades —successora en bona part de l’antic valiat de Siurana— comprenia els llocs i viles de Prades, Siurana, Capafonts, la Febró, Ulldemolins, Albarca, Vilanova de Prades, Cornulleda de Montsant, Arbolí, l’Aleixar, Vilaplana, Maspujols, Mont-ral, Samuntà, la Riba, Cabrera, Farena i la Mussara. El batlle de les Muntanyes de Prades residia habitualment al castell de Prades.
El 1324 Jaume II creà el comtat de Prades per al seu fill Ramon Berenguer, que el permutà al seu germà Pere pel comtat d’Empúries l’any 1341. L’àmbit del comtat es corresponia amb els antics límits de l’antiga batllia reial de les Muntanyes de Prades i tenia annex els dominis de la baronia d’Entença. Una vila d’aquesta baronia, Falset, fou, de fet, la capital del comtat de Prades.
Durant el segle XV la branca lateral de la família reial que posseïa el comtat va entroncar amb la casa ducal de Cardona, que a partir d’aquest moment fou la titular del comtat. Posteriorment, mitjançant diversos enllaços matrimonials, el comtat acabà a mans de la casa ducal de Medinaceli (1663), casa a la qual pertany en l’actualitat el títol de comte de Prades. Els Medinaceli foren, doncs, els darrers senyors de Prades. (CPO-RMG)
Nucli urbà
Edifici de l’extrem nord de la població, dels segles XII o XIII, un dels vestigis més ben conservats de la vila medieval.
ECSA - J. Bolòs
L’urbanisme actual de la vila de Prades segurament és, en bona part, hereu de la morfologia que prengué aquesta població durant l’edat mitjana central. En analitzar-lo, ens adonem que el nucli vell d’aquesta població prengué forma amb relació a diversos centres o pols d’atracció. En podem esmentar quatre. Un primer centre segurament fou l’església parroquial, situada a l’est de la població. Un segon pol d’atracció fou el castell, situat al nord-oest. El tercer degué ésser la plaça que hi ha al costat de l’església, on es podia fer el mercat. Finalment, el quart fou el pont i el riu de Prades, situats a l’extrem nord de la vila. És per això que la població té bàsicament una planta triangular, adaptada al relleu del lloc: en un extrem hi ha l’església i la plaça, en l’altre el castell i en el tercer el pont i el riu.
Malgrat això, segurament tenia quatre portals o entrades: el de l’est, el més gran, situat al costat de l’església i de la plaça; el del nord, per anar cap a la Conca de Barberà, situat davant del pont i també encara conservat; el de l’oest, que devia ésser sota del castell i que permetia d’anar cap al Priorat; i, finalment, el del sud, que devia obrir-se al camí del Camp de Tarragona.
Els carrers i les places s’organitzen en funció dels diversos centres vilatans que hem esmentat més amunt. El carrer de Sant Martí i el carrer Baixa del Castell permetien de comunicar l’església i la plaça amb la fortificació. El carrer de Sant Antoni unia la plaça amb el portal del Pont. Finalment, l’anomenat carrer Costa i Castell (potser, inicialment, de la Costa del Castell) unia el portal del Pont amb el castell, tot resseguint les muralles per la banda nord-oest. A aquesta xarxa principal encara potser s’hi hauria d’afegir el carrer de l’Aigua, que segurament s’obria al portal del migdia. A més d’aquestes vies més importants, cal esmentar altres carrers o passatges, com pot ésser el carrer Alt del Castell, a la banda occidental de la població, i el passatge del Castell, ambdós paral·lels al carrer Baixa del Castell. També hem de mencionar l’anomenat Carrer Nou, porxat, que uneix el carrer de Sant Martí i el carrer de Sant Antoni, a més de l’ara anomenat Carrer Major, paral·lel al de Sant Martí. Finalment, podem fer esment del Carrer del Forn, situat a l’extrem sud-est de la població, prop de la plaça.
Tot aquest espai aviat restà clos rere unes muralles. En veiem restes especialment en relació amb els dos portals que hem esmentat més amunt. El portal de llevant, situat al costat de l’església, és format per una gran portalada acabada amb un arc de mig punt fet de grans dovelles ben escairades. Damunt seu s’hi afegí un notable matacà. El portal del nord, situat al costat del pont, també és força vell. Al seu costat es conserven importants trams de muralla. A més, també veiem fragments de muralla a l’angle sud-est, al sector occidental (per tant, prop del castell), al sector del nord-oest (entre el portal del pont i el castell), etc.
El castell era situat a l’extrem nord-oest de la població. Per desgràcia actualment en resta poca cosa. Fou abandonat i restà repartit entre diverses cases, fet que ara en dificulta molt la interpretació. L’element del conjunt castral més ben conservat ha estat la capella, que darrerament ha estat restaurada.
Una altra construcció, situada dins les muralles de la població, que cal assenyalar d’una forma especial, és una casa, actualment amb funcions de corral, situada exactament a l’extrem nord de la vila. Des del pont se’n veuen les seves parets fetes amb carreus ben escairats. Aquest edifici, com molts altres de les construccions del poble, pot ésser datat cap al segle XII o potser al segle XIII, i es pot comparar amb altres edificis que tenen unes característiques semblants, de vegades situats en comarques força allunyades, com pot ésser la casa forta del mas Batlle de Baseia (Alt Empordà).
La vila de Prades és un molt bon exemple d’una forma d’organització urbanística típica de l’època medieval, centrada en un castell i en l’església i, també, en la plaça del mercat. En moltes de les poblacions d’origen medieval de mida mitjana o fins i tot gran trobem una distribució poc o molt semblant. (JBM)
Bibliografia
- Morera, 1897, vol. I, pàgs. 424-426
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 113, pàgs. 165-167, doc. 340, pàgs. 502-503 i vol. I(II), pàgs. 761-762
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 138-147
- Torrell - Planas, 1982
- Ramos, 1987, VI, pàgs. 5-21
- Buron, 1989, pàg. 71.