Hallux valgus i galindó

Definició

L’hallux valgus és una desviació que afecta el dit gros del peu tot fent-lo apropar als altres dits. El galindó és una prominència que es forma a la vora interna del peu, a la zona del naixement del dit gros, que sovint acompanya l’hallux valgus i n’accentua la desviació.

Anatomia

La part davantera del peu o avantpeu comprèn els cinc dits i la zona en què aquests neixen o metatars. Els segments ossis de l’avantpeu són formats pels ossos metatarsians i les falanges de cadascun dels dits. Aquests ossos s’articulen tot component les articulacions metatarso-falàngies, que són les corresponents a les arrels dels dits, i les articulacions interfalàngiques, que vinculen les falanges dels dits entre si.

En condicions normals, el dit gros del peu, la denominació llatina del qual és hallux, s’arrenglera gairebé en línia recta en relació amb el metatars. En aquesta alteració, el dit es troba desviat cap a la vora externa del peu, cap enfora, la qual cosa es designa amb el terme llatí valgus. Així, la primera articulació metatarso-falàngia, la que uneix el dit gros amb el metatars, forma un angle tancat.

En la majoria dels casos, l’hallux valgus s’acompanya d’altres alteracions que afecten l’avantpeu. La més habitual és la desviació del primer os metatarsià, que es vincula amb el dit gros, cap a la vora interior del peu, és a dir, en sentit contrari als dits. Aquesta deformitat, anomenada desviació del primer metatarsià en varus, com que s’orienta en un sentit contrari a la desviació que representa l’hallux valgus, accentua la primera articulació metatarso-falàngia i constitueix la prominència anomenada galindó.

Una altra deformació que acompanya sovint l’hallux valgus és l’engrossiment del segon dit i la desviació cap endins del cinquè, de manera que l’avantpeu adopta globalment una forma triangular.

Causes

La causa de l’hallux valgus i el galindó es relaciona amb diversos factors que, en general, actuen de manera conjunta.

Probablement, una de les causes més habituals és l’acció nociva d’unes sabates inadequades. El calçat estret de davant efectua una pressió sobre els dits del peu que desplaça el dit gros cap a la vora externa i el cinquè dit cap a la vora interna; així, la resta de dits són comprimits pels altres. Totes aquestes pressions s’incrementen quan les sabates són de taló alt i, per tant, el pes corporal es desplaça més cap a la part davantera del peu. A la llarga, l’ús d’aquest tipus de calçat pot modificar les articulacions, que queden fixades en unes posicions anòmales.

Igualment, l’ús d’un calçat rígid impedeix la flexió natural dels dits en caminar. Així, hom considera que la musculatura del peu es debilita i s’afavoreix l’aparició de les deformitats.

Un altre factor que predisposa a la presentació de l’hallux valgus i el galindó és el peu pla. La laxitud dels lligaments i la debilitat dels músculs del peu que caracteritzen el peu pla provoquen l’aixafament de la volta plantar i l’obertura dels ossos metatarsians en forma de ventall. En concret, el primer os metatarsià tendeix a desviar-se cap a la vora interna del peu, com ara s’esdevé en la desviació del primer metatarsià anomenada varus.

La fórmula digital, és a dir, la forma i la grandària dels dits dels peus, influeix també en la predisposició a l’hallux valgus. En una part important de la població, els dits grossos dels peus són més llargs que els altres dits, i aleshores són fàcilment desviables per l’acció compressora del calçat.

D’altres causes que intervenen en l’aparició i el desenvolupament de l’hallux valgus són els processos inflamatoris crònics de les articulacions dels peus, la fatiga muscular que provoquen el fet d’estar dret molta estona i les llargues caminades, la laxitud dels lligaments del peu i la debilitat dels músculs.

És més estrany que l’hallux valgus sigui causat per malformacions congènites de les estructures músculo-esquelètiques dels peus.

Freqüència, edat i sexe

L’hallux valgus i el galindó són molt habituals. La incidència és nou vegades superior entre les dones que entre els homes. Probablement, aquesta desproporció és deguda, entre d’altres factors, al costum tan estès entre les dones d’usar sabates de taló alt i punta estreta. En general, les deformacions es presenten a partir de quaranta anys.

Símptomes, evolució i complicacions

En gairebé tots els casos, l’hallux valgus es desenvolupa a poc a poc, al llarg d’alguns anys. N’és una excepció el que es presenta durant la infantesa per malformacions esquelètiques esdevingudes durant la vida intrauterina.

El símptoma més característic que provoca l’hallux valgus és el dolor localitzat al metatars o metatarsàlgia. Durant els primers anys, se sol tractar d’una molèstia lleu que s’accentua després de caminades llargues o perquè hom està dret molta estona, sobretot si s’utilitzen unes sabates ajustades o de taló alt. Aquestes molèsties desapareixen amb el repòs o, fins i tot, en treure’s les sabates. Més endavant, en canvi, la molèstia esdevé dolor, que progressivament es fa més intens i de vegades no minva tan fàcilment amb el repòs.

En tant que el trastorn evoluciona, en la majoria dels casos el primer metatarsià es va desviant cap a la vora interna del peu fins que forma el galindó. Aquesta prominència a la vora interior del peu constitueix una deformitat evident i, a més, és dolorosa per la pressió i el fregament que efectua el calçat. Justament a causa del fregament, sovint es forma una callositat a la part superior d’aquesta prominència.

Complicacions relativament habituals de l’hallux valgus són la inflamació de la bossa serosa, localitzada sota la callositat que s’ha format al galindó, i la infecció d’aquesta bossa deguda a l’erosió que provoca el calçat i a la penetració de gèrmens que es troben normalment en la superfície cutània. En aquests casos, tota la zona s’envermelleix, s’inflama, incrementa la temperatura i provoca un dolor molt intens.

Un altre trastorn molt habitual causat per la desviació del dit gros és el desgast progressiu de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, l’artrosi d’aquesta articulació. Amb el pas del temps, si hom no hi aplica el tractament adequat, l’artrosi arriba a ocasionar un desajust entre els segments ossis de l’articulació, i les lesions es fan irreversibles.

Diagnosi

La diagnosi sol ésser molt senzilla. L’exploració física palesa la deformitat i permet d’avaluar-ne el grau d’evolució. D’altra banda, els estudis radiografies simples possibiliten l’observació de les desviacions dels ossos.

Tractament

L’únic tractament que garanteix la recuperació és la cirurgia. L’objectiu de les intervencions quirúrgiques és de restablir la mobilitat adequada de l’avantpeu i corregir-ne els defectes existents. Així, hom pot recórrer a nombroses tècniques quirúrgiques, l’elecció de les quals depèn del grau d’evolució de les lesions i de cada cas concret. El període de repòs postoperatori sol durar uns deu dies, al cap dels quals convé d’efectuar una sèrie d’exercicis especials. En general, després d’un mes de la intervenció quirúrgica, s’aconsegueix la recuperació anatòmica i funcional de l’avantpeu.

Hi ha una sèrie de mesures profilàctiques que són útils fins que no s’efectua la intervenció quirúrgica i, també, en els casos en què l’hallux valgus és molt incipient. És molt important que hom utilitzi unes sabates adequades, amb un taló que no passi dels 5 cm i que no siguin ni estretes ni curtes per tal que no comprimeixen els dits. Cal també evitar l’ús de sandàlies amb tires que poden causar un fregament sobre el galindó.

Molt sovint, hom recomana que es facin servir uns coixinets especials entre la zona formada pel dit gros i el segon dit del peu, i damunt els punts de contacte amb les sabates. Aquests coixinets són molt útils per a evitar la progressió del desplaçament del dit gros cap a la vora externa del peu i alleugerir el dolor ocasionat pel fregament, però no poden corregir les lesions preexistents.