Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit anys d’…
Antoni Gutiérrez i Díaz

Antoni Gutiérrez i Díaz
© ICV
Política
Polític.
Metge pediatre 1953, ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments 1962-65, 1973 Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986 Fou diputat al Congrés de Madrid 1977-78, conseller de la Generalitat de Catalunya 1977-80, diputat al…
metal·lòfon

Metal·lòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un conjunt de barres o plaques metàlliques afinades i ordenades en una o més fileres, sovint collocades horitzontalment, en suspensió sobre una estructura i en una posició semblant als teclats El so és produït en posar en vibració aquestes làmines metàlliques percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, les característiques i el nombre de les quals permeten alterar notablement la durada i el timbre dels sons generats i fer-lo servir com a instrument melòdic o bé harmònic Les plaques metàlliques…
comtat de Nimes

Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el…
Vil·la i assentament de l’Aiguacuit (Terrassa)
Olla bitroncocònica de ceràmica reduïda trobada en el rebliment d’una sitja UE114 al jaciment de l’Aiguacuit ECSA - J Roig El jaciment de l’Aiguacuit es troba situat al S del nucli urbà de Terrassa, al Vallès Occidental Va ser objecte d’intervencions arqueològiques d’urgència entre el 1988 i el 1989 sota la direcció d’E Sánchez i entre el 1989 i el 1990 amb direcció d’E Barrasetas, A Martín i JM Palet Els materials són dipositats als magatzems del Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís, i alguns d’aquests exposats a la seva sala d’arqueologia L’Aiguacuit és una villa romana amb una…
urbanià | urbaniana
Cristianisme
Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d'Occident.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa encunyada en or i en argent des d’Enric VII a Carles II, i després, només en argent, amb un valor de cinc xílings.
Fou encunyada, també, la mitja corona L’encunyació fou suspesa entre el 1902 i el 1907
Ananino
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’Edat del Ferro (s. VIII-VII aC) de l’E d’Europa, establerta a les conques dels rius Kama, Vatka i Belaja.
marquesat d’Alòs
Història
Títol concedit per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III d’Espanya, el 1736, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateix família
Edimburg

Vista nocturna d’Edimburg
CC Wonderful Pics
Ciutat
Capital d’Escòcia i de la regió de Lothian, Gran Bretanya.
És situada en un terreny accidentat, entre el Firth of Forth, al nord, i les altures de Pentland, al sud El nucli urbà primitiu s’estén entorn del turó de Castle Rock Al nord del castell s’obre una depressió, ocupada fins l’any 1816 per Nor’ Loch i posteriorment urbanitzada amb l’obertura de la Princess Street, principal via comercial juntament amb George Street i Queen Street El castell enllaça amb el palau de Holyrood per la popular via de Royal Mile L’expansió urbana d’Edimburg ha originat l’annexió de diferents nuclis suburbans, els uns de caire residencial, com Merchiston, Grange i…