Resultats de la cerca
Es mostren 102684 resultats
funció
Matemàtiques
Aplicació.
Segons els casos, hom fa ús d’un o de l’altre dels dos sinònims, funció o aplicació així, hom parla d’aplicació entre conjunts no numèrics o d’aplicació injectiva, però de funció entre conjunts numèrics o de funció derivable El concepte de funció és un dels conceptes fonamentals de la matemàtica Una funció entre dos conjunts A i B és representada per la notació fA →B A és el domini de definició o el camp d’existència de f , i el subconjunt de B format per les imatges dels elements de A , denotat per f A , és la imatge , abast, rang o recorregut de f Si x representa un element qualsevol de…
lleuda
Història del dret català
Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.
De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir a la canònica…
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…
mètode dels balanços
Economia
Dret
Sistema bàsic de la planificació socialista centralitzada.
Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
passió
Música
Obra musical sobre la narració evangèlica de la passió i la mort de Jesucrist (per a la passió de caràcter litúrgic vegeu pàssia).
Des de l’Edat Mitjana la lectura dels textos el Divendres Sant o en altres diades de la Setmana Santa es feia en cant pla En les primeres elaboracions polifòniques, només les turbae i els personatges secundaris soliloquentes eren tractats contrapuntísticament, mentre que el narrador, o evangelista, i Jesús continuaven tenint les seves paraules en cant pla Aquest tipus de passió responsorial sorgí a mitjan segle XV Del principi del segle XVI data Antoine de Longaval o Jacob Obrecht el primer exemple de passió motet el text hi és tractat d’acord amb les característiques pròpies d’un motet Les…
almanac

Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors…
Vilatge del Castellet de Sant Martí (Torrent de Cinca)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest…
Castell de Sin (Campo)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia aquest castell en el moment de les excavacions l’any 1994, amb el basament de la torre al centre i les restes d’un habitatge en primer terme J García Les restes d’aquest castell són al capdamunt d’un promontori al nord-est de Campo, a quasi 900 m d’altitud, des d’on és possible controlar tota la vall de Bardaixí Mapa 31-10 212 Situació 31TBG873996 S’hi va des del poble de Campo, on surt un camí veïnal que porta a la falda del turó Allí cal deixar el vehicle i pujar a peu en un recorregut d’uns 20 minuts Castell Aquesta fortificació es troba en procés d…