Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
La ciutat de Déu
Obra de sant Agustí escrita entre el 412 i el 426.
En els 10 primers llibres refuta les acusacions dels pagans, i en els 12 restants elabora una concepció filosoficoteològica de la història universal que inspirà diferents utopies R Bacon, Campanella, Thomas More i també el teocratisme polític medieval, bé que no massa correctament, perquè Agustí subordinava els fins de l’Estat als de l’Església, però considerava la “ciutat de Déu” com a eminentment espiritual i compatible amb qualsevol organització civil
escola musical de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat…
Violant I de Montferrat
Història
Emperadriu de Bizanci i marquesa de Montferrat (1305-06).
Filla del marquès Guillem VII, succeí el seu germà Joan I, i al cap d’un any renuncià el marquesat a favor del seu fill Teodor I El 1287 es casà amb l’emperador Andrònic II, i des d’aleshores adoptà el nom d' Irene
ball de gitanes

Ball de gitanes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa tradicional de parelles, de moviment viu, que es balla pels volts de Carnaval.
La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el…
Guifré II de Barcelona
Guifre II de Barcelona en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona, de Girona (Guifré III) i d’Osona (897-911), fill i successor de Guifré I.
Tutelà el seu germà petit Sunyer, a qui fou atribuït Besalú En accedir al tron era ja casat amb Garsenda, de la qual tingué només una filla, Riquilda, que es casà abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona En morir Guifré I, els seus estats romangueren profundament trasbalsats i la mateixa ciutat de Barcelona, davant l’amenaça sarraïna, havia hagut d’ésser evacuada El mateix comte sembla residir llavors a Girona El retorn dels carolingis a la mort del rei Odó i el perill sarraí donaren lloc, durant el seu govern, a un reforçament dels lligams …
Santa Maria de Gallecs
Ciutat
Nom d’una ciutat projectada (1970), anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès: Lliçà d’Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs
llei de Boyle-Mariotte
Física
Cas particular de l’equació d’estat d’un gas perfecte.
Estableix que, a temperatura constant, el volum ocupat per una massa gasosa és inversament proporcional a la pressió a la qual és sotmès el gas Analíticament, s’expressa pV = constant, on p representa la pressió total, i V el volum de la massa gasosa
Académie Nationale de Médecine
Medicina
Institució científica fundada a París el 1820 amb el nom d’Académie Royale de Médicine.
El 1947 adoptà el nom actual És un organisme consultiu encarregat d’estudiar qüestions de salut, d’alimentació i d’higiene pública Consta de 30 membres titulars repartits en vuit seccions Concedeix diversos premis per treballs mèdics Els seus treballs són publicats mensualment dins el Bulletin de l’Académie
axioma de l’elecció
Matemàtiques
Axioma que admet que, donat un conjunt A, existeix una aplicació f del conjunt dels subconjunts no buits de A en A tal que f(B) pertany a B per a tot B de A diferent del buit.
D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn