Resultats de la cerca

Dins l’actual terme de Bellvei, dalt d’un turó, hi ha les restes del mas de la Muga, el qual fou convertit al principi d’aquest segle en un castell fantasiós, avui en estat deplorable, encara que conserva alguns vestigis, molt pocs, que recorden una construcció antiga, potser una torre, aixecada durant el segle XI S’esmenta per primer cop el lloc de la Muga el 1037, en la concòrdia entre l’abat de Sant Cugat del Vallès í Bernat Otger, senyor de Castellet Pocs anys més tard, el 1044, l’abat de Sant Cugat i Bernat Otger acordaren convinença en virtut de la qual el monestir donà en feu a …

L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni…

Aquesta església era situada a la part més alta del poble de Cucunhan, prop del castell Va ser arrasada cap al 1860 i reconstruïda una mica més avall, a tocar de les cases del poble La seva època d’aparició resta fosca, ja que el primer esment textual no és anterior al segle XIV, en concret és de l’any 1360 L’indret de Cucunhan, però, és conegut des de l’any 951 A l’oest del poble, hi ha el lloc dit Sant Julian, al costat del cementiri parroquial Aquest topònim podria assenyalar l’emplaçament primitiu de l’església parroquial de Cucunhan L’església edificada al capdamunt del…

Aquesta església era emplaçada on avui dia s’alça la capella de la Mare de Déu de l’Ametllera, al peu de la serra del Castell de Llaguarres, al sud-est de la vila de Lasquarri Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església data del 1098, any en què el bisbe Ponç de Roda amb l’aprovació dels clergues de Roda i en presència de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred de Lluçà, concedí al monestir de Sant Pere de Rodes i al seu abat Ramon l’església de Sant Just d’ ipsa Millera el bisbe s’hi reservà, però, la quarta part dels béns episcopals i la collació dels…

Era l’església d’una localitat villa Alentad , situada al migdia de l’actual poble de Talteüll, a la riba dreta de l’Aglí Fou donada el 1011 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú al seu fill Guillem, donació que fou confirmada pel seu testament del 1020 Aquesta església és mencionada únicament al segle XII “ecclesia S Genesii de Alentad’ , 1157 “S Genesius de Lentad in termino castri de Tautahull’ , 1183 “ecclesia de Alentad’ , 1196 Sembla que elpoble d’Alentó o Alentad i la seva parròquia precediren i potser generaren l’actual poble de Talteüll, tenint en compte que l’església de Talteüll…

Són tipus de convertidors corrents el convertidor analògic digital i el digital analògic El primer, és un dispositiu que converteix un senyal analògic continu en un senyal digital discret en el temps i quantificat en amplitud generalment binari És format de tres components principals multiplexor, mostrejador/mantenidor i convertidor A/D pròpiament dit Atès que la conversió A/D demana un cert temps anomenat temps d’obertura , per tal d’evitar errors en la conversió, l’entrada s’ha de mantenir essencialment constant Amb aquest fi hom escull un A/D que sigui prou ràpid en relació…

Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cella contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa posteriorment dit de Cura , al cim del puig de Randa , després del fracàs de la fundació de Miramar En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà 1449-60 El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar…

Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i…

Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994,  Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan xiula el tren 1997 i…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i de conicitat més accentuada, raó per la qual produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura de forma semiesfèrica, com les trompes Les tessitures més habituals són les de soprano en mi♭, contralt en si♭, tenor en mi♭ i baríton en si♭ Usat sobretot a les bandes de música, als Països Catalans forma part també de la cobla Bibliografia Complement…