Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
Societat de Caçadors La Torcaz

Socis de la Societat de Caçadors La Torcaz
SOCIETAT DE CAÇADORS LA TORCAZ
Caça
Agrupació de caçadors de Barcelona.
Fundada el 1907, al llarg dels anys hi han passat 6042 socis Ha competit amb èxit en la modalitat de caça menor amb gos, tant en l’àmbit català com estatal Entre els socis destacats, hi figuren dos presidents de la Federació Catalana de Caça FCC Josep Jordà i Paco Piera L’any del seu centenari rebé diversos reconeixements, com la placa de l’Associació de Dirigents de l’Esport o la distinció de la representació territorial de la FCC a Barcelona
Societat de Caçadors La Protectora-Mas de Salort
Caça
Agrupació de caçadors dels Pallaresos.
Fundada el 1896, és titular del vedat del mateix nom A partir del 1963 es reunien al local del Club Gimnàstic de Tarragona, però posteriorment feren un local a la Casa del Guarda Mas de Salort, situada al mig del vedat Conserven algunes normes des de la seva fundació, que han esdevingut tradició, com que el dies festius només es pot caçar fins a les 14 hores L’any 1995 tingueren el màxim nombre de socis, uns 40 després s’anaren reduint
Yo Balonmano
Handbol
Publicacions periòdiques
Revista d’handbol publicada a Barcelona entre el juliol del 1984 i l’agost del 1985.
Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números
Associació Esportiva de Patrons de Patins de Vela

Patins de vela durant el Trofeu de la Mercè (setembre 2010) organitzat per l’Associació Esportiva de Patrons de Patins de Vela
Arxiu ADIPAV
Vela
Associació que promou l’ús del patí de vela, o patí català, amb seu inicialment a la Casa del Mar, al barri del Poble-sec i, des del 2009 al Port Olímpic de Barcelona.
Fundada el 1951 i més coneguda com Asociación Deportiva Internacional de Patín a Vela ADIPAV, inicià l’activitat diversos anys abans Fou promoguda per Carles Pena i Cardenal, que també en fou president els primers disset anys El 1944 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’aquesta disciplina al Club Natació Barcelona, primera seu de l’associació, i aconseguí que la Federació Espanyola de Vela reconegués el patí de vela com a embarcació de sèrie Té gairebé tres mil patins matriculats
Agrupació Excursionista Muntanya
Excursionisme
Entitat excursionista del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona.
Fundada el 1930 per treballadors de Can Fabra, fou pionera en l’organització de rallis d’alta muntanya, dels quals ha celebrat més de quaranta edicions És sòcia fundadora de l’Associació Senders de Catalunya i de l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès Té més de 600 socis i les seccions d’esquí, escalada i alta muntanya, BTT, fotografia i espeleologia, aquesta constituïda pel Grup d’Exploració i Recerca Subterrània El 2005 rebé la Medalla d’Honor de Barcelona
Acadèmia Sánchez-Casal
Tennis
Acadèmia internacional dedicada a la formació en l’àmbit educatiu i en el del tennis situada al Prat de Llobregat.
Fundada el 1998 pels exjugadors Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal Té vint-i-set pistes de tennis de superfícies diverses, frontons, pistes de pàdel, gimnàs, camp de futbol, zona hípica i piscines Disposa també de residència, aulari, laboratori tennístic i serveis mèdics Organitza, juntament amb altres clubs, el Torneig Pere Masip per a categories juvenils i tornejos internacionals júnior, com el Nations Cup o ITF junior Cup Ha format tennistes destacats com Andy Murray, Grigor Dimitrov o Svetlana Kuznetsova, entre d’altres
Perth

Perth
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat d’Austràlia Occidental, Austràlia.
És situada a la desembocadura del riu Swan, a la badia de Fremantle, a l’oceà Índic Fundada el 1829, experimentà un gran augment demogràfic gràcies a l’explotació de les mines d’or Comprèn gairebé les tres quartes parts de la població de l’estat És el primer centre administratiu, comercial i financer de l’oest És mercat agrícola fruites, canya de sucre, blat, vinya i ramader Hi ha installades indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques, aparells elèctrics, construccions navals, refineries És nus de comunicacions Té aeroport internacional
Melbourne
Ciutat
Capital de l’estat de Victòria, Austràlia, segona ciutat del país.
És situada a la riba nord de la badia de Port Phillip, en una zona subtropical Fundada el 1835, del 1901 al 1927 fou la capital del país Gran nucli urbà, agrupa més del 71,1% de la població total de l’estat Hi ha universitat El seu port és el segon del país, gràcies a l’intens tràfic comercial Hi ha moltes indústries als voltants de la ciutat químiques, aeronàutiques, elèctriques, del paper, conserveres i de teixits És un nus de comunicacions, i té aeroport Essedon
Viipuri
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad, Rússia, al golf de Finlàndia.
Té construccions mecàniques i indústria metallúrgica, lleugera i alimentària Hi ha escoles d’aeronàutica i de medicina i un museu etnològic Fundada al segle XIII i punt estratègic important de Carèlia , en seguí les vicissituds Del 1918 al 1940 formà part de Finlàndia En ser annexada per l’URSS i, a partir del 1991, dins de la Federació Russa passà a formar part de l' oblast de Leningrad Conserva un castell del segle XIII reconstruït al segle XIX i dues torres del segle XVI
Camerino
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia.
És un centre agrícola i comercial Correspon a l’antiga Camerinum , aliada de Roma ja al segle IV aC Fou centre de la marca de Camerino creada per Carlemany El 1198 fou incorporada als dominis de l’Església destruïda el 1259 per les forces de Manfred de Sicília, fou reconstruïda al segle XIV per Gentile da Varano El 1502 se n'emparà Cèsar Borja, que feu construir el castell Bisbat des del segle V, i arquebisbat des del 1787 El 1727 en fou fundada la universitat