Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
caràcter primitiu
Biologia
Caràcter morfològic o molecular compartit pels individus d’una espècie i que presenta el mateix estat o la mateixa seqüència bàsica que l’ancestre comú.
En terminologia filogenètica s’anomena també caràcter plesiomòrfic o plesiomorfia
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
mendicant
Cristianisme
Dit dels ordes religiosos, o de llurs membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents.
Hom els distingeix dels ordes monàstics orde Els més coneguts són els dominicans i els franciscans en llurs diverses branques
polimorfisme
Biologia
Fenomen pel qual determinats col·lectius d’individus d’una mateixa espècie o d’òrgans d’un mateix individu inclouen, en llur sí, grups morfològicament diferenciables.
El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital metamorfisme de certs organismes, com els insectes, etc Als vegetals és freqüent…
divisió
Biologia
Mena de reproducció asexual o agàmica per la qual un individu pot donar origen a dos individus (divisió binària) o a uns quants (divisió múltiple).
telugu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua dels andhres parlada per 59.686.000 individus (1986), oficial de l’estat d’Andhra Pradesh (Índia), pertanyent a la subfamília central de la família dravídica.
Posseeix una important literatura, iniciada amb unes inscripcions del sIX i que atenyé la perfecció al s XVI, durant l’imperi de Vijayanagar, amb als tres poemes èpics l' Amuktamalyada , de Kṛṣṇadevarāya, el Manucaritram , de Peddanna, i el Pārijātapaharanamu , de Timmanna Els temps moderns sobresurt KViresaliṅgam Pantulu 1848-1919
ainu
Etnologia
Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos
fetilleria
Esoterisme
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits.
El fetiller vetlla pels interessos de la seva comunitat i per la defensa de qualsevol adversitat, per la qual cosa resta molt lligat als bons esperits, a diferència dels bruixots, que, bé que emprin tècniques anàlogues coneixements empírics amb vista a la guarició de malalties, suggestió psicològica, ritus, etc, actuen protegits pels esperits malignes En moltes societats la fetilleria es confon amb la màgia i la religió
bororó
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil que viu al Mato Grosso, entre l’Alt Paraguai i l’Araguaia (1 000 individus, aproximadament, el 1936).
Els bororós són anomenats també coroados Llur tipus físic presenta semblances amb el pàmpid En estat originari practiquen principalment la caça i la pesca Llur organització social -poc comuna a Amèrica- és basada en comunitats dividides en dues meitats, i cadascuna al seu torn en clans totèmics matrilineals La llengua presenta semblances amb les del grup ge veí