Resultats de la cerca

Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes Lucciole , 1858, pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio 1857 però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano , publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario 1867,…

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e Pacheco Milà…

Alumne d’Alfredo Kraus a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, debutà el 1996 amb L’elisir d’amore al seu país natal i, des de llavors, s’ha presentat als principals teatres del món, particularment d’Itàlia i Espanya El 1997 es convertí en el primer cantant del seu país en actuar a La Scala de Milà i el 1998 debutà al Teatro Real de Madrid ambdues vegades en el paper de Rodolfo, de La bohème L’any 2001 el director d’escena Graham Vick el vetà per a cantar el duc de Màntua, de Rigoletto , en el coliseu líric de Madrid, a causa del seu aspecte físic, fet que provocà…

Debutà en tasques d’organizació artística el 1977, en el teatre d’Aubervillier Niça, i el 1988 fou nomenat director general del Théâtre du Châtelet de París, càrrec que exercí fins el 1998 i que li permeté guanyar una enorme reputació internacional gràcies a la seva eclèctica i ambiciosa programació Entre el 1996 i el 1997 assumí durant un breu període de temps la direcció artística del Teatro Real de Madrid, que abandonà poc abans de la reobertura del teatre El 1998 es féu càrrec del festival d’Ais de Provença, el qual aconseguí revitalitzar i modernitzar La seva trajectòria arribà a un punt…

Estudià guitarra, piano, composició i direcció a la seva ciutat natal i, més tard, al teatre Colón de Buenos Aires, del cor del qual formà part El 1991 es traslladà a Europa i dos anys després debutà com a protagonista al teatre Verdi de Trieste Itàlia, amb Signorina Julia , d’Antonio Bibalo El 1995 ho féu al Covent Garden i a l’Òpera de París, el 1996 a Viena i el 1997 a La Scala de Milà Aquell mateix 1997 cantà per primera vegada Otello , un dels seus grans personatges, a Torí, amb Claudio Abbado i l’Orquestra Filharmònica de Berlín També s’ha distingit per tenir una…

Vicenzo Agnetti hi està molt vinculat des dels seus inicis A més de l’italià, els texts es publiquen també en altres idiomes Pretén contrarestar Il Gesto , publicació del Gruppo Nucleare El primer número, coordinat per Castellani i Manzoni, inclogué texts de Vicenzo Agnetti, Bruno Alfieri, Guido Balla, Gillo Dorfles, Albino Galvano, Carl Laszlo i Yoshiaki Tono, i reproduí obres d’Yves Klein, Jasper Johns i Rauschenberg Arran de l’exposició “La Nuova Conzezione Artistica” a la galeria Azimuth de Milà al principi del 1960, es publicà el segon i darrer número de la revista, dedicat…

Fill i successor de Lluís XI Estigué sota la regència de la seva germana Anna de França 1483-91, que ultimà el matrimoni del rei amb Anna I de Bretanya 1491 Carles, ja regnant personalment, intentà de reivindicar els drets francesos, heretats dels Anjou, a Nàpols Cercà la neutralitat d’Anglaterra pel tractat d’Étaples 1492 la de Catalunya-Aragó i Castella, amb la cessió de Rosselló i Cerdanya, pel tractat de Barcelona 1493, i la d’Àustria, amb la cessió de l’Artois i el Franc Comtat, pel tractat de Senlis 1493 Però els ràpids èxits en l’avançada per Itàlia i la seva entrada a Nàpols 1495…

Casat amb Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II Representà aquest darrer en el seu arbitratge de l’Algarve entre els reis de Castella i Portugal 1312 Més tard, renyit amb l’infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d’Anjou 1319 En fou almirall 1320 al cap d’una flota angevinopontifícia que participà al blocatge de Gènova Fou derrotat per l’amirall genovès Corrado Doria Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibellins al nord d’Itàlia Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà 1323 i, més…

Primogènit d’Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i d’Hipòlita Sforza de Milà, accedí al tron de Nàpols en abdicar el seu pare, però s’hagué de refugiar a Ischia, davant la invasió de l’exèrcit francès de Carles VIII i l’entrada i la coronació d’aquest a Nàpols Amb l’ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d’entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos 1495 El 1496, després de la victòria d’Atella contra les forces angevines, es casà amb la seva tia Joana d’Aragó per tal d’assegurar-se l’ajuda de Ferran II de…

Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…