Resultats de la cerca
Es mostren 1920 resultats
querosè
Química
Líquid groguenc que hom obté en la destil·lació del petroli cru, entre 165°C i 240°C, com a fracció intermèdia entre la gasolina i el gasoli.
És emprat, eventualment mesclat amb gasolina, com a combustible en els motors d’avió de reacció i com a reductor en els ergols líquids El querosè fou molt emprat com a combustible en els quinqués i en altres llums i era anomenat petroli de cremar
al·loocimè
Química
Líquid olorós que bull cap a 90°C a 20 mm de Hg, fàcilment oxidable i polimeritzable, que s’obté per piròlisi de l’α-pinè.
Component de vernissos i polímers
reacció de Curtius
Química
Reacció de transposició, descoberta per T.Curtius el 1894, amb la qual hom obté la formació d’isocianats i de llurs derivats per descomposició d’azides.
És anomenada també transposició de Curtius
fresadora

Fresadora horitzontal
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar l’operació de fresatge.
És constituïda fonamentalment per un capçal portafresa que té un moviment de rotació i una taula, on hom fixa la peça, proveïda d’un mecanisme que assegura el moviment relatiu entre la peça i la fresa La taula, generalment horitzontal i mòbil en el seu pla, pot ésser comandada manualment i automàticament Segons la posició de l’eix del capçal hom distingeix la fresadora horitzontal , la fresadora vertical i la fresadora universal La fresadora horitzontal és constituïda per un sòlid bastidor que proveït de dues guies que permeten el lliscament en sentit vertical de la bancada, la qual conté…
iode
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent a la família dels halògens i situat en el grup VII B de la taula periòdica.
És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en tetrationat,…
neomicina
Farmàcia
Antibiòtic del grup dels oligoaminoholòsids.
Fou aïllat el 1949 per SAWaksman i HALechevalier del brou de cultiu d’un actinomicet del sòl Streptomyces fradiae La neomicina és una mescla de dos isòmers òptics de 23 carbonis les neomicines B i C i d’una molècula més petita de 12 carbonis, anomenada neomicina A o neamina , composta de neosamina C i desoxistreptamina Hom admet que aquestes molècules presenten l’encadenament per enllaços glicosídics Així, la neomicina B és formada per l’encadenament neamina - neobiosamina B és a dir neosamina C - desoxistreptamina - D-ribosa-neosamina B i la neomicina C és formada per un encadenament…
pèndol

Pèndol
© Fototeca.cat
Física
Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat.
Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que…
violí
Violí
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal.
Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa de moltó…
protoactini
Química
Element radioactiu de la família dels actínids, de nombre atòmic 91.
En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa són naturals El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10 4 anys, és el precursor de l’actini en la sèrie 4n+3 i és el més important des del punt de vista químic El primer isòtop conegut fou el 2 34 Pa Fajans i Göhring, 1913, i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu, i n’hi ha 340 mg per tona d’urani Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 2 30 Th Hom l’obté industrialment…
argentament
Tecnologia
Operació de cobrir amb una capa d’argent.
L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en una solució de…