Resultats de la cerca

Nedadora del Club Natació Barcelona, passà a jugar a waterpolo amb el Club Natació Sant Feliu, amb el qual es proclamà campiona d’Espanya de primera divisió 2000 L’any 2002 passà al Club Natació Sabadell, on feu la resta de la seva carrera esportiva Guanyà la Lliga 2004, 2005, 2007, 2009 i la Copa de la Reina 2004, 2005, 2008, 2009, i disputà sis edicions de la Champions 2003, 2005-09 En el període 2000-09, jugà 190 partits amb la selecció espanyola absoluta, en què marcà 135 gols Participà en quatre Campionats d’Europa 2001, 2003, 2006, 2008, en el darrer dels quals assolí el subcampionat,…

Fundat al setembre del 1965, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya El seu impulsor fou Joan Santamans Melich, posteriorment cofundador de la Federació Catalana d’Halterofília Alguns dels seus aixecadors aconseguiren el Campionat d’Espanya en múltiples ocasions El 1999 estigué a punt de desaparèixer, però gràcies a l’acció del president José Soria Casado mantingué l’activitat Al final del 2006 potencià les exhibicions i promogué les categories infantil i femenina Organitzà competicions com la fase final de la Copa de la Reina d’halterofília 2010 El 2010 tenia 54 aixecadors, 21…

Fundat el 1988, nasqué amb el nom de Club Voleibol Sarrià Fou impulsat per Carles Castro, que també en fou el primer president Tanmateix, existí l’antecedent del Club Esportiu Hispano Francès, que entre el 1977 i el 1981 també s’anomenà CV Sant Cugat Tingué seccions masculina i femenina i guanyà una Copa de la Reina 1981 El 1992 el CV Sarrià es traslladà a Sant Cugat del Vallès per aprofitar el recentment construït pavelló de Valldoreix i adquirí el nom actual L’equip sènior femení jugà set temporades a la Superlliga femenina, la màxima divisió espanyola, la darrera el 2013 L'any 2016,…

Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió…

Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest…

A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…

El seu pare era director d’orquestra, i la seva mare, de qui rebé la primera formació musical, pianista El 1946 ingressà al Conservatori de París i dos anys després obtingué el primer premi de música de cambra, abans de guanyar el de piano 1949 Debutà com a pianista a Barcelona el 1951, i el 1952 fou finalista del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica L’any següent es presentà a Nova York amb l’estrena del Concert per a piano d’A Jolivet El 1967 inicià la seva formació com a director d’orquestra, i el 1976 fou nomenat responsable musical i director de l’Orquestra de Cambra de Viena En 1980-86…

Vida Filla d’un enginyer de la Westinghouse destinat a Barcelona, la família s’establí després a Santiago de Xile La jove actriu es traslladà a Califòrnia i debutà en el cinema en versions en castellà de films de Hollywood i en westerns El cantant de Nàpols El cantante de Nápoles , 1934, de Howard Bretherton Rosa de França Rosa de Francia , 1935, de Gordon Wiles, i El carnaval del diable The Devil on Horseback , 1936, de Crane Wilbur Contractada per la Columbia, interpretà comèdies musicals després, per a la RCA feu ràdio, i des del 1950, televisió Realitzà una vintena de títols, feu de…

Fou diputat a les corts de l’Estatut Reial Membre destacat del partit progressista, féu costat a Espartero el 1840, però les arbitrarietats d’aquest inclinaren Olózaga a oposar-se a la regència del general Després del govern de López, fou president de govern novembre del 1843 Des d’aquest càrrec intentà la formació d’un govern progressista, i per aconseguir-ho recorregué fins i tot a la dissolució de les corts Aquesta decisió però, provocà una reacció fortíssima a la cort i entre els moderats, i Olózaga, acusat d’haver violentat la voluntat de la reina, que aleshores tenia 13 anys, fou…

Deixeble de Jacint Boada a l’Escolania de Montserrat 1818-22, fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada 1823 i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona 1828-29 Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat 1854-57 actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell Autor de l’oratori El manto de la Virgen 1860, de tres misses de rèquiem, de…