Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
Musica enchiriadis
Música
Tractat teòric del principi del segle X atribuït al monjo Hucbald de Saint-Amand.
Aquesta atribució, però, és conflictiva Sembla fora de tot dubte que fou escrit al voltant de l’any 900 en alguna regió del nord o de l’oest del territori franc Se’n conserven més de quaranta còpies manuscrites, fet que demostra l’àmplia difusió que tingué durant l’Edat Mitjana Molt sovint apareix formant un sol volum amb altres tractats, com l' Scolica enchiriadis La seva importància històrica rau en el fet que dona les primeres descripcions detallades de la música polifònica L’autor del tractat es refereix a l' organum i n’explica el funcionament a partir del moviment parallel…
Kiribati 2017
Estat
Al gener, i amb vistes a una possible evacuació, el Govern del president Taneti Maamau va començar a cultivar part de les 2200 ha de terra que l’anterior executiu va comprar a Fiji el 2014 En aquest context, i amb el repte de mantenir l’arxipèlag en el futur, al març es va presentar un pla governamental per modernitzar l’economia nacional i palliar els efectes del clima gràcies a ajudes provinents de la Unió Europea, de la cooperació alemanya i del Fons Verd pel Clima de les Nacions Unides Malgrat el volum de negoci que suposava, el Govern va donar resposta negativa a la poc…
Liber feudorum maior
Miniatura del Liber feudorum maior
© Fototeca.cat
Cartulari que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats integrats a ella.
Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88 folis amb 183…
Mikhail Aleksandrovič Šolokhov

Mikhail Aleksandrovič Šolokhov rebent el premi Nobel
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Fou un significat representant del realisme socialista Amb un estil ric i expressiu, descriví les contradiccions de la vida real sobre el fons del seu desenvolupament revolucionari Publicà el recull Donskie rasskazy ‘Contes del Don’, 1926, sobre la guerra civil a la regió del riu Del 1925 al 1940 treballà en la seva obra cabdal, Tikhij Don ‘El Don de plàcides aigües’, premi Stalin 1941, retaule de la vida dels cosacs en uns anys curulls d’esdeveniments històrics, on reflectí amb gran profunditat psicològica l’aferrissada lluita de les classes socials Podn'ataja Celina ‘Terres conreades’,…
Primitiu Sanmartí i Busquet
Literatura catalana
Pedagogia
Gramàtic i pedagog.
Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883 i Compendio de…
,
Alfons Roure i Brugulat

Alfons Roure i Brugulat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista; fill de Conrad Roure.
Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…
,
David H. Rosenthal
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, assagista i traductor jueu nord-americà.
Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina 1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals …
,
Veikko Väänänen
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, romanista i llatinista finlandès.
Catedràtic de la Universitat de Hèlsinki 1951-72, fou director de l’Institutum Romanum Finlandiae i professor a les universitats d’Estrasburg i Louisiana Els temes de les seves recerques foren el llatí vulgar, la protohistòria de les llengües romàniques i el llenguatge epigràfic De la seva nombrosa obra cal destacar l' Étude sur le texte et la langue des tablettes Albertini 1965, els estudis sobre Gautier de Coinci 1945 i 1951 i els treballs de sintaxi comparada del llatí i les llengües romàniques Com a epigrafista dirigí la publicació dels grafits del Palati 1966 i 1970 i els de l’Autoparco…
Ignacio Manuel Altamirano
Història
Literatura
Escriptor i polític mexicà.
D’origen indi, estudià, gràcies a una beca, a l’institut de Toluca, on se sentí atret per la ideologia liberal Així, fou partidari de Benito Juárez, participà en la guerra de la Reforma 1858-60 i lluità contra la intervenció francesa al seu país Exposà les seves idees polítiques a “El Correo de México”, del qual fou un dels fundadors el 1867, i dirigí, des del 1869, la revista literària “El renacimiento” Els darrers anys ocupà els càrrecs de cònsol a Barcelona i a París Malgrat haver publicat un volum de poesies Rimas, 1880, és sobretot conegut per la prosa narrativa, amb la…
Josep Albertí i Morey
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980, Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als…
,