Resultats de la cerca

Ingressà al Servei de Monuments i Museus, primer a Girona i després a Barcelona Autor de nombrosos articles en diaris i revistes i de Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1929, El arte popular en España 1948, Un siglo olvidado de pintura catalana 1951, Catedrales y castillos españoles 1954 i El Museo del Prado 1968 Catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona jubilat l’any 1967 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1957 i corresponent de San Fernando de Madrid

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís

Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Fundat el 1944 i centrat especialment en la natació i el waterpolo, nasqué amb l’objectiu d’ensenyar a nedar als veïns del barri del Poble-sec i del Raval Feu la tasca que fins llavors havien desenvolupat el desaparegut Club Mare Nostrum i el Club Esportiu Mediterrani, que s’havia traslladat al barri de Sants Inicialment, per falta de piscina pròpia, s’entrenava a la piscina municipal de Montjuïc Fou el pioner de tot l’Estat en l’organització de cursets de natació infantil amb caràcter municipal, iniciats l’any 1948 El 1959 l’Ajuntament de Barcelona cedí al club una part de la platja del…

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…

Constituïda a Manresa el 5 de juny de 1982, té per finalitat essencial impulsar i coordinar les activitats corals de tipus collectiu de les entitats federades i, complementàriament, assessorar i orientar les agrupacions adherides i promoure noves entitats corals Prové del Secretariat dels Orfeons de Catalunya 1959-82, successor, al seu torn, de la Germanor dels Orfeons de Catalunya 1918-39 La personalitat jurídica li és reconeguda, també, en la seva condició de membre —com a moviment nacional— d’ Europa Cantat  Federació Europea de Joves Cors i de la Federació Internacional per a…

La primera seu social fou als banys El Pescador És també conegut amb el nom genèric d’El Club Començà organitzant cursos de natació i campionats de patí de vela 1945, 1957, 1958, 1960, 2000 Organitzà el Campionat d’Espanya de patins 1949 i el Campionat d’Espanya de patí de rem 1960 L’any 1966 construí la nova seu social i el 1970 inaugurà l’escola de vela A partir dels anys noranta es reformaren les installacions i es dinamitzà l’activitat social En aquest període obtingué èxits rellevants en submarinisme i triatló Practica natació, patí de vela, rem, activitats subaquàtiques, triatló,…

Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en les primeres…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic seu li va…