Resultats de la cerca
Es mostren 3291 resultats
Il Pinturicchio

Autoretrat d'Il Pinturicchio inserit a l'Anunciació a la capella Baglioni (cap al 1500-01)
Pintura
Nom amb què és conegut Bernardino di Betto, pintor italià.
Es formà amb Fiorenzo di Lorenzo en l’ambient de l’escola úmbria i collaborà amb Il Perugino en les taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa i en els frescs de la Capella Sixtina 1481-83, Vaticà la influència d’aquest darrer conduí el seu estil vers una execució més subtil del paisatge 1492-94, frescs de les Sales Borja, Vaticà, i de la capella Bufalini, Santa Maria d’Aracoeli, Roma Fou a Siena on desenvolupà el seu art preciosista i decoratiu, de vius colors i de to fastuós, palès en les Escenes de la vida de Pius II 1502-07, a la Biblioteca…
Llorenç Pérez i Martínez
Historiografia
Historiador.
Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica 1962, i es diplomà en arxivística 1953 a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari 1957-65 i dirigí la Biblioteca March de Palma Collaborà en Estudios Lulianos , Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història…
Charles Rennie Mackintosh
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador escocès.
Director de l' escola de Glasgow El 1913 s’installà a Londres, on dissenyà mobles i teixits Els últims anys de la seva vida es dedicà a pintar aquarelles Conjuntament amb Herbert Mac Nair i les germanes Mac Donald constituïren el grup The Four , que se significà pel refús als historicismes i eclecticismes acadèmics, posició que ja es manifestà en la seva primera obra, l’edifici per al diari Glasgow Herald 1894 La Glasgow School of Art amb la seva biblioteca 1898-1909, la casa de camp Hill House Helensburgh 1902-03 i diversos salons de te per a Miss Granston són les seves obres…
Ignasi Savalls i Peres
Història
Historiografia catalana
Erudit.
Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert…
, ,
Antoni Bergós i Massó
Història
Política
Agronomia
Dret
Enginyer agrícola i advocat.
Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la…
Cosme de Montserrat
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Datari i confessor de Calixt III, de la biblioteca del qual féu l’inventari Prior de la seu de Saragossa, ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i bisbe de Vic 1459-73 Defensà el príncep de Viana durant el seu empresonament, l’acompanyà en ésser alliberat i, a la seva mort 1461, en propagà la pretesa santedat Contrari sempre a Joan II, fou membre del Consell del Principat i del consell de defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra Participà en la política de la generalitat per a resoldre el problema remença El 1463 el capítol de Barcelona el proposà com a bisbe en morir el…
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Institució constituïda el 1850 com a Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona
.
Declarada reial el 1929, més tard la seva actuació fou ampliada a tot el Principat Amb seu a l’edifici de la Llotja de Barcelona, té com a objectius principals la investigació, l’orientació i la difusió en matèria d’art i la conservació del patrimoni artístic del país És integrada per 36 membres numeraris i dirigida per una junta de govern Els acadèmics són elegits entre artistes destacats, estudiosos de l’art i persones que han sobresortit per llur mecenatge Un gran nombre de les figures més representatives de la cultura catalana n'han estat membres Damià Campeny, Martí Alsina, Antoni Rubió…
Henning Larsen
Arquitectura
Arquitecte danès.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la…
Lluís Maria Anglada i de Ferrer
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari.
Llicenciat en filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació Des de 1997 és director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC Prèviament ha estat director de les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya 1989-97 i professor a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques Actualment és membre del Consell General d’OCLC Online Computer Library Center, de la Comissió Executiva de LIBER Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche, del…
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves 1979…