Resultats de la cerca
Es mostren 11353 resultats
Can Mitjans de la Guardiola (Viladecavalls)
Art romànic
Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats posteriorment —Romeu…
Castells i edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…
S’intensifica la influència del cinema italià a Catalunya
Es funda a Barcelona una casa productora de cinema anomenada Film del Arte Español, que era una filial de la casa Cines de Roma S’intensifica la influència del cinema italià a Catalunya
Manuel Almeda i Esteva
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de Josep Batet i…
Alessio Boileau i Bernasconi
Música
Editor musical italià instal·lat a Barcelona.
S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música per a altres…
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d’Alòs,…
Peronella I de Bigorra
Història
Comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan (d 1190-1251), filla de la comtessa Beatriu III de Bigorra i del comte Bernat IV, comte de Comenge.
Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de…
Francesc de Paula del Villar i Carmona
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Francisco de P del Villar y Lozano Titulat el 1886 Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà 1892 i continuà les obres de Montserrat la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via 1896, la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via 1892, l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles 1916 Feu també l’esglesia parroquial de Tiana 1886 i la casa de…
Alfons Soldevila i Barbosa
Arquitectura
Arquitecte.
Des de l’any 1964 en què inicià la seva tasca professional en collaboració amb Ramon Artigues fins l’any 1970, la seva obra se centra en el camp de l’habitatge experimental Destaca la seva activitat docent desenvolupada a l’ETSAB i com a professor convidat a diverses universitats estrangeres L’any 1971 construí la seva pròpia casa al Mas Ram de Badalona, anomenada MR1, seguint el model del mégaron mediterrani, i iniciant una sèrie que continuaren les cases MR3 a Arbúcies i Matadepera i MR6 a Alella Des del 1975 treballa amb Josep Ignasi Llorens, amb qui ha realitzat l’escola Salvador Espriu…
Francesc Surinyach
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat 1915, i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach 1916 Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries 1922, la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà 1926, el clavegueram i l’empedrat de Camprodon 1927-28, la fàbrica Sala 1933 i vuit xalets a l’Eixample Maristany 1925-34 Alguns dels seus projectes foren reproduïts a La Muntanya i El Muntanyenc , de Camprodon Amb Marià Surinyach projectà el 1933 l’…