Resultats de la cerca

Considerada la principal formació de música sacra d’aquesta època, tot i que també interpreta música profana, es distingeix per la qualitat i claredat del seu so Realitza nombrosos concerts cada any i ha actuat a Europa, els Estats Units, Austràlia, la Xina i Singapur Des del 1981 ha dut a terme, en exclusiva per a la discogràfica Gimell, enregistraments d’obres de compositors com W Byrd, GP da Palestrina i TL de Victoria, i també d’autors menys coneguts com J Clemens non Papa, Manuel Cardoso, Cipriano de Rore i Hendrik Isaac Molts d’aquests enregistraments han estat premiats…

Se celebra anualment durant el mes d’agost i inclou actuacions de música, dansa i teatre L’embranzida que prengué en pocs anys suposà el seu ingrés en l’Associació Europea de Festivals, i actualment és considerat el cinquè festival més important d’Europa Durant més de quaranta anys presentà les seves actuacions a la plaça Porticada de la capital cantàbrica, però amb la inauguració, el 1991, del Palacio de Festivales de Cantàbria canvià el seu emplaçament tradicional per aquest modern auditori, que disposa de dues sales amb una capacitat de 1 648 espectadors la una i 570 l’altra El festival s’…

Pierre Phalèse Lovaina ~1510-1574 fou inicialment llibreter El 1551 el govern de la seva ciutat natal li atorgà un privilegi per a establir una impremta de tipus mòbils Al voltant del 1550, publicà un gran nombre de cantorals en llatí, francès i flamenc, motets i música per a llaüt, sobretot de compositors del seu país Clemens non Papa, Roland de Lassus, Adriaan Willaert L’associació, el 1570, amb l’impressor d’Anvers Jean Bellère, li donà més projecció en altres ciutats dels Països Baixos El seu fill Pierre Phalèse Lovaina ~1550-1629 heretà l’empresa, que traslladà a Anvers el…

Format, probablement, a Tortosa, Sogorb, o Tarragona, cantà de contralt primer a la capella de la catedral de Tarragona del 1699 al 1708 Aquest darrer any oposità al magisteri de la catedral de Tortosa el capítol es decantà per ell durant la primera deliberació, però finalment optà per oferir el lloc a Josep Escorihuela, membre del tribunal examinador i mestre de capella de la seu de Tarragona Ripollès ocupà fins a la seva mort la plaça que Escorihuela havia deixat vacant a la seu de Tarragona La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori litúrgic i religiós, i mostra,…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les…

S’establí a Londres pels volts del 1690, i l’any 1692 ocupà el càrrec de fabricant d’instruments del monarca Guillem III Les seves primeres edicions daten del 1695 i aviat es convertí en un dels editors més importants de la ciutat Publicà obres de compositors contemporanis, tant anglesos com continentals Astut home de negocis, aconseguí reduir costos tot substituint les plaques de coure per les més econòmiques de peltre, mentre s’adaptava ràpidament als canvis i adoptava les innovacions tècniques introduïdes per altres Mantingué relacions cordials amb GF Händel, de qui edità l’òpera Rinaldo…

L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de…

Estudià a Lausana i al Conservatori de París Començà la seva activitat professional com a compositor i crític musical, però els seus interessos es decantaren ben aviat vers el folklore El 1928 fundà l’Arxiu de Folklore de la Societat Romanesa de Compositors, de la qual era el secretari general S’interessà per l’estudi de la música de tradició oral i realitzà molt treball de camp en diferents regions romaneses El 1948 s’establí a París, on collaborà amb el CNRS al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home i a l’Institut de Musicologia de la Universitat de París-Sorbona Les…

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…

Després de completar la seva formació musical, el 1956 debutà com a director del Grup de Cambra dels Concerts del Politècnic de Milà L’any següent fou requerit com a titular de l’Orquestra de l’Oberlin College de Cincinnati, ocupació que portava aparellat el càrrec de professor del centre El 1961 fou nomenat director permanent de la Deutsche Oper de Berlín 1961-63, i més tard passà a fer-se càrrec del repertori italià de la New York City Opera Des de la meitat dels anys seixanta es dedicà principalment a la musicologia i inicià l’edició de la integral de les òperes de G Rossini Dirigí també l…