Resultats de la cerca
Es mostren 8119 resultats
Johann Nikolaus Forkel
Música
Historiador de la música, teòric i bibliògraf alemany, considerat el fundador de la musicologia moderna.
Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria La seva major contribució és l’obra Über JS Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke 'Sobre la vida, l’art i les obres de JS Bach', biografia de JS Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra d’aquest…
atemptat
Dret penal
Delicte consistent en l’ús de violències, amenaces i resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions.
La majoria de les legislacions castiguen aquests fets per tal de garantir una eficaç execució de la funció pública Hom ha discutit el problema de la possible licitud o illicitud de la defensa contra les autoritats o llurs agents quan aquests, en l’exercici de llurs funcions, executen actes violents i de força i s’excedeixen en llurs atribucions El dret de resistir actes abusius ja era reconegut en el dret romà, i els intèrprets ensenyaren la mateixa doctrina que predomina actualment entre els autors i la jurisprudència de la majoria del països Normalment, les…
fallida
Economia
Dret mercantil
Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.
Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l’ordre comercial pertorbat El dret romà introduí les mesures d’ocupació dels béns del fallit per un curador , i el repartiment als creditors es feia a través d’un representant d’aquests magister bonorum vindindorum En dret català hom introduí diverses normatives especials, donades, entre d’altres, a les corts de Barcelona del 1299, de Girona del 1321, de Montblanc del 1333, de Barcelona del 1493 i del Montsó del 1510, que fixaren les penalitats…
Jordi Jané i Guasch
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1986 i màster en dret comparat, cursà també el programa de lideratge per a la gestió pública per l’IESE Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 1990 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona El 1980 fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya Assessor jurídic de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats des del 1986, obtingué l’escó en aquesta cambra el 1999, que ha revalidat posteriorment En 2000-08 hi fou portaveu adjunt de la federació Membre del Consell Nacional de…
adveració de testament
Dret civil
Declaració davant el jutge sobre el contingut d’un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals i en circumstàncies extraordinàries (especialment en perill de mort) la llei autoritza a atorgar testament.
Per a l’eficàcia d’aquest testament cal, en general, que el jutge la declari després d’haver rebut l’adveració d’aquelles persones davant les quals fou atorgat el testament i després d’ésser acomplertes les altres formalitats legals exigides en cada cas En el dret català vigent, el testament sacramental, que pot ésser atorgat pels veïns de Barcelona davant dos testimonis si es troben fora d’aquesta ciutat i en previsió de morir, ha d’ésser adverat pels testimonis davant el jutge i a l’altar de la Santa Creu de l’església de sant Just de Barcelona En el vigent dret…
trànsit
Transports
Dret
Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d’embarcacions o d’avions, de ferrocarrils, etc.
Per garantir la seguretat de les persones i dels béns, hom regula legalment el trànsit, generalment per convenis internacionals, tant aeri com marítim dret aeronàutic, dret marítim, així com el trànsit per carreteres i vies públiques Els diversos codis, ultra les diverses normes jurídiques, contenen les sèries de senyals senyal 2 propis de cada sistema de transport, entre els quals es destaquen els de circulació senyal de circulació La major part de països exigeixen un permís de circulació, així com una autorització personal per a conduir vehicles de motor a partir d…
ban
Història
Dret
Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
És una manifestació de la potestat reglamentària del poder públic que és reconeguda a l’administració com un dels mitjans per a assolir els seus fins La publicació d’un ban pot ésser feta mitjançant un cartell ban1 2, una crida o algun altre mitjà de difusió Hi ha bans periòdics, dictats en dates fixes, bans d’urgència per a atendre situacions imprevistes, i bans de bon govern, dictats per a ordenar millor la vida en comú Des de l’edat mitjana els bans eren utilitzats per les autoritats jurisdiccionals, tant reials com baronials, per al bon govern de llur territori, a vegades en forma d’…
Francisco de Vitoria
Cristianisme
Teòleg castellà.
Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura, els Pares,…
Vicent Ramon Richart i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca…
Santiago Gubern i Fàbregas
Política
Dret
Advocat, magistrat i polític.
Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya Publicà…