Resultats de la cerca

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos,…

Deixeble precoç de Ravanals i d’ Hipòlit Rovira El 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo Féu els gravats Espectacle de la natura, La monarquia hebrea, Escola del cavall , una collecció de làmines per a la Real Fábrica de los Cinco Gremios El 1762 esdevingué individu de mèrit de l’Academia de San Fernando De nou a València, gravà una Puríssima — còpia de Joanes — , i una altra per al llibre de les Ordenanzas de la Real Maestranza de Caballerías , i els retrats del comte d’Aranda 1768 i de Joan Baptista Cervera, bisbe de Canàries D’excellent…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Establert des de molt jove a Tenerife, fou un músic polifacètic Destacà com a pianista i fou director artístic de l’agrupació la Masa Coral També estigué vinculat a l’Escola d’Art, dedicada al gènere líric Dirigí obres escèniques a diferents països europeus, al nord d’Àfrica i a l’Extrem Orient És autor de les sarsueles Juegos de amor 1925, Rosa de embajadores 1934, de quartets de corda, d’un concert per a piano i orquestra i de música per a ballets La seva filla Luisa Estany Cabrera Santa Cruz de Tenerife, 19 de…

Fundà una escola a Uccle, on portà a terme la seva experimentació psicopedagògica Introduí les concepcions de l’ escola nova al seu país i hi provocà la reforma en l’ensenyament 1936-58 La seva pedagogia és basada en les nocions d’interès interessos de l’infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l’envolta i de globalització Creà els “centres d’interès” observació, associació i expressió on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global De les seves obres es…

1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida 1841, obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari 1931 l’Escola Universitària de Formació del…

Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà…

De molt petit mostrà una gran facilitat per a la música, i el seu pare, un militar, l’inscriví el 1917 a l’Escola de Música i Declamació de Caracas Per circumstàncies familiars diverses, però, no pogué ingressar en aquest centre i no començà a estudiar música fins el 1922, any en què la família s’installà a la capital veneçolana Un cop acabats els estudis, fou professor en aquella escola fins que es jubilà És un dels màxims representants del nacionalisme musical veneçolà i en la seva obra es palesa la influència de WA Mozart i de l’impressionisme de C Debussy La seva…