Resultats de la cerca
Es mostren 2885 resultats
Sant Germà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Vista aèria de la capella de de Sant Germà, reformada, situada enmig d’un pla de conreus ECSA - M Catalán Situació L’església de Sant Germà es troba prop del poble de Montan de Tost, situat a uns 12 km de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell, en una cruïlla situada prop de l’aiguabarreig del riu de Lavansa amb el Segre, passat Organyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG670793 Abans d’arribar al poble de Montan cal prendre un camí situat a la dreta de la carretera i, als 500 m, desviar-se’n a l’esquerra, i continuar uns 2 km prenent sempre els camins de la dreta, fins arribar al cim on hi ha la…
Sant Sadurní de Vilavenut (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Absis romànic mig ofegat per construccions dels segles XVIII i XIX F Tur L’església de Sant Sadurní de Vilavenut, centra el petit poble de Vilavenut de cases més o menys agrupades, situat a la part septentrional del terme, no lluny de la riera de la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG853654 Aquesta església es troba al peu de la carretera de Galliners a Banyoles, al punt quilomètric 6,5 APF Història Segons la butlla de Benet VIII de l’any 1017, el monestir de Banyoles posseïa diversos béns en aquest indret de Vilavendut El 1209 trobem consignada l’església de “ Sancti Saturnini de…
Joan Albert Amargós i Altisent
Música
Compositor i clarinetista.
Vida Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, l’obtenció el 1979 del segon premi en el Concurs de Joves Compositors amb el Trio per a violí, clarinet i piano i, l’any següent, del primer premi en el mateix certamen amb la Sonata per a flauta i piano , marcà l’inici d’una carrera de compositor influïda, en els primers moments, per la figura de Paul Hindemith Seguint l’esperit del compositor alemany, s’interessà per les qüestions formals i arquitectòniques, utilitzant el llenguatge contrapuntístic i la tonalitat ampliada Compongué bàsicament música de cambra, sense oblidar, però…
Immunocompetència i immunodepressió
Fisiologia humana
Es denomina immunocompetència la capacitat del sistema immunològic per funcionar adequadament, amb efectivitat en tots els mecanismes defensius Es diu que el sistema immunitari d’una persona és competent quan pot afrontar els gèrmens amb què més o menys habitualment pren contacte, ja sigui impedint les infeccions dels més innocus, o controlant les que desenvolupen els més virulents Així, un subjecte immunocompetent no patirà cap infecció per gèrmens que, en condicions normals, són sapròfits, com ara la Candida albicans , i controlarà les causades per gèrmens patògens, com els virus de la grip…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…
Àlvar Campaner i Fuertes
Historiografia catalana
Medievalista, numismàtic, col·leccionista i jurista.
Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues obres Numismática Balear 1879 i…
Club Tennis Barcino
Tennis
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1928, és reconegut sobretot per la pràctica del tennis Els seus antecedents remunten al 1917 amb la creació de la secció de tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI La prohibició del CADCI per la Dictadura de Primo de Rivera afavorí la creació del Barcino Lawn-Tennis Club l’any 1928 El 1953 es traslladà a la seva seu actual, al passatge Foresté del barri de Sant Gervasi Inicialment tingué tres pistes de tennis i, després de diverses ampliacions i remodelacions, el 2011 disposava de dotze pistes de tennis de terra batuda, tres pistes de pàdel,…
Jan Baca i Pericot
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia…
catedral de Notre-Dame de Paris

Portalada de la catedral de Notre-Dame, a París
© Fototeca.cat-Corel
Catedral
Catedral de París.
Situada a l’Île de la Cité, la construcció començà a la segona meitat del segle XII, a iniciativa de l’arquebisbe Maurice de Sully, sota el regnat de Lluís VII el papa Alexandre III posà la primera pedra el 1163 L’altar major fou consagrat el 1189 i la nau i la façana principal foren acabades al segle XIII Des d’aleshores s’hi han afegit o modificat diversos elements capelles a l’interior, finestrals i arcbotants, etc, tot i que aquests elements no han afectat substancialment el gòtic original predominant, estil del qual és una de les mostres arquitectòniques més notables L’edifici s’alça…
Acció Popular Catalana
Partit polític
Partit polític fundat a Barcelona a l’octubre de 1934 per dirigents de l’Institut Agríco-la Català de Sant Isidre [IACSI] i afiliats a la Lliga Catalana disconformes amb la seva política agrària, singularment per laseva actitud davant dels rabassaires, considerada poc ferma.
Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no tenia…