Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Santa Magdalena del castell de Corbera
Art romànic
Dins la parròquia de Santa Maria de Corbera, l’altar de Santa Maria Magdalena va ser fundat poc abans del 1245 per Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor del castell de Corbera, que aquest any feu una institució i una ordinació per tal que una llàntia cremés sempre, nit i dia, davant del dit altar, el qual tenia un beneficiat Al segle XVI la casa de Santa Magdalena edifici civil anomenat avui “el Castell”, l’hospital de pelegrins, depenia de la capella de Santa Magdalena, els obrers de la qual, després de la guerra de Successió permeteren que el senyor de Corbera hi residís, ja que…
Morton Feldman
Música
Compositor nord-americà.
Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves…
Bartomeu Triall
Música
Mestre d’orgues i religiós trinitari menorquí, actiu entre el 1666 i el 1713.
Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí de Mediona…
Josef Ferdinand Norbert Seger
Música
Compositor, organista i pedagog txec.
Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma fugada La…
convertibilitat
Economia
Qualitat d’una moneda de poder-se canviar en or o en qualsevol altra moneda i de no poder ésser controlada o pertorbada en el seu ús per les autoritats del país la moneda del qual ha estat així convertida.
Aquest règim d’absoluta convertibilitat pressuposa un sistema de patró monetari internacional, sia el patró or gold standard o el patró canvis-or gold exchange standard En aquest darrer cas, una moneda està fermament vinculada a la d’un altre país, la qual és plenament convertible en or Hom pot parlar també de convertibilitat limitada , quan és restringida en relació amb les operacions implicades, els estats amb els quals són efectuades i les persones que hi intervenen La més utilitzada és la convertibilitat limitada a no residents , que assegura una completa convertibilitat a la moneda…
Cootie Williams
Música
Nom amb què és conegut el trompetista nord-americà Charles Melvin Williams.
De formació autodidàctica, debutà quan era un adolescent El 1928 es traslladà a Nova York i l’any següent entrà en l’orquestra de Duke Ellington com a substitut de Bubber Miley Deixà Ellington el 1940 i tocà durant un any en l’orquestra de Benny Goodman El 1941 formà la seva pròpia banda, en la qual tocaren personatges com Bud Powell i Charlie Parker i que es dissolgué al principi dels anys cinquanta El 1962 tornà a l’orquestra d’Ellington, on romangué fins el 1975 Williams fou un intèrpret de gran força expressiva Bàsicament inspirat en Louis Armstrong, emprà i desenvolupà els…
Stan Kenton
Música
Director d’orquestra, pianista i arranjador de jazz nord-americà.
Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of…
Emília Miret i Soler
Música
Pianista i pedagoga.
A vuit anys ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixebla de JB Pellicer i de Joan Lamote de Grignon L’any 1911 es desplaçà pensionada a Brusselles, on amplià estudis amb Wouters, i on aconseguí el primer premi de piano del conservatori Després de debutar a la capital belga, el 1914 tornà a Barcelona, ciutat on dugué a terme una important carrera concertística que la menà a actuar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i en els cicles de l’Associació de Música de Cambra Des del 1925 oferí programes de divulgació musical a Ràdio Barcelona L’any 1925 creà la seva …
Johann Gottlob Friedrich Wieck
Música
Pianista i pedagog alemany, pare de Clara Schumann.
Es graduà en teologia a la Universitat de Wittenberg, però abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la música Estudià piano de manera autodidàctica i durant algun temps es guanyà la vida treballant com a tutor en diverses famílies L’any 1818 fundà una fàbrica de pianos a Leipzig El 1844 s’establí a Dresden Arribà a ser un dels més prestigiosos professors de piano del seu temps i tingué entre els seus alumnes Hans von Bülow, R Schumann i la seva pròpia filla Clara, nascuda del seu primer matrimoni Com a pedagog, Wieck partí de les idees de JB Logier, però amb el temps anà…
Palatí
Història
Un dels set turons de la ciutat de Roma.
Lloc tradicional de la Roma quadrata de Ròmul, hi ha restes de muralles, un thólos i una cisterna segles VI-III aC, el temple de Júpiter Vencedor 295 aC, el de la Victòria 292 aC i el de la Magna Mater 204 aC A l’època republicana, nombroses famílies benestants hi bastiren cases decorades amb frescs i mosaics August hi erigí el temple de Vesta i la seva pròpia casa Tiberi, Calígula i Neró hi construïren uns palaus sumptuosos Altres edificacions notables posteriors són la domus Flavia , la domus Augustana , l’estadi, l’hipòdrom, les termes, etc Tot aquest conjunt subsistia encara…