Resultats de la cerca

Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la qual el pendent…

Hom generalitza la noció de potència al cas en què l’exponent és un enter negatiu, mitjançant la fórmula a -n =1/a n , i al cas en què l’exponent és un nombre racional, mitjançant la fórmula La generalització al cas que l’exponent sigui un nombre real qualsevol té lloc mitjançant la funció exponencial , i en el cas que l’exponent sigui un nombre complex, mitjançant la fórmula de De Moivre Les propietats més importants de les potències són

Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007

En la mètrica catalana els versos es mesuren pel nombre de les síllabes, comptant-les fins a la que conté el darrer accent Si es correspon a un mot agut, coincideix amb el nombre real de les síllabes que formen el vers quan acaba en un mot pla o esdrúixol, resten fora de compte les síllabes àtones que vénen després de l’últim accent Aquest procediment concorda amb el de la mètrica francesa, però discrepa de la castellana i la italiana

Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Actuava de davanter i milità en diversos clubs catalans el Reus Deportiu 1993-94, el Gimnàstic de Tarragona 1994-96 i la Unió Esportiva Lleida en dos períodes 1996-2000 i 2004-06 Entremig jugà dues temporades a primera divisió amb el Vila-real El 1998 disputà un partit amb la selecció catalana Es retirà prematurament a causa d’una lesió l’any 2006 Posteriorment, exercí de director esportiu al CF Reus Deportiu, la UE Llagostera, la UE Lleida i el CE Sabadell

Jugava de lateral dret i de mig, i formà part del Betis 1958-61 i el Real Madrid 1961-65 abans de fitxar pel CE Sabadell Ascendí a primera divisió amb l’equip arlequinat 1966 i hi milità fins a la temporada 1970-71, que es retirà Disputà 142 partits de Lliga amb el Sabadell, i marcà 1 gol S’alineà una vegada amb la selecció catalana 1968 Fou pare del també jugador i entrenador de futbol Quique Sánchez Flores

Es formà al Club d’Hoquei Gavà i arribà al primer equip amb 15 anys A 17 anys passà al Júnior FC, on estigué fins a 26 anys, quan anà al Real Club de Polo de Barcelona, club on es retirà amb 32 anys Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1991, 2003, 2004, 2006, tres Copes de la Reina 2003, 2004, 2005 i dues Lligues 2003, 2006 Amb la selecció espanyola participà en tres Jocs Olímpics Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004

Extrem dret, milità en el Reial Club Deportiu Espanyol 1940-43, procedent de l’Athletic Club de Bilbao 1939-40 Amb l’equip espanyolista jugà 51 partits de Lliga i marcà 14 gols Disputà la final de Copa del 1941 Posteriorment jugà amb el Saragossa 1943-44, l’Hèrcules 1944-47, el Real Madrid 1947-51, el Racing de Santander 1951-53, la Gimnástica Torrelavega 1953-54 i el Laredo 1954-55 Amb la selecció catalana actuà dues vegades i marcà un gol