Resultats de la cerca
Es mostren 7479 resultats
tub indicador
Electrònica i informàtica
Tub de gas emprat com a indicador numèric.
Té un ànode i una sèrie de càtodes formats per uns conductors filiformes que prenen la forma de les diferents xifres i també dels diversos signes especials Segons el càtode excitat, s’hi produeix una luminescència, i, per tant, hom obté una indicació lluminosa de la xifra o del signe corresponent Són coneguts com a tubs Nixie , i són emprats en aparells digitals, comptadors, etc, bé que cada cop són més reemplaçats per dispositius d’estat sòlid, com els díodes luminescents o LED
cicle termodinàmic
Física
Procés cíclic, o seguit de transformacions, d’un sistema termodinàmic, a la fi del qual el sistema és en el mateix estat termodinàmic que era al principi.
En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine
Museu de la Ciutadella de Roses

Restes de les casernes de cavalleria del segle XVII de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Museu
Equipament museístic inaugurat l’any 2004 a la Ciutadella de Roses.
Presenta un recorregut didàctic des dels inicis grecoromans de la vila, passant per la Roses medieval i l’evolució del recinte fortificat, fins a arribar al s XX La visita acaba amb una sèrie d’itineraris in situ per les excavacions arqueològiques de la mateixa Ciutadella L’edifici del museu consta de dues naus que inclouen els diferents espais destinats a acollida de públic, exposició, audiovisuals, botiga, cafeteria i serveis En té cura de la gestió l'ajuntament de Roses
Peter Blume
Pintura
Pintor nord-americà d’origen rus.
Dins una atmosfera surrealista, la seva obra inicial interpretava màquines i productes industrials Parade , 1930, Museum of Modern Art, Nova York És autor de The Eternal City 1934-37, Museum of Modern Art, evocació sarcàstica de la Roma mussoliniana Posteriorment preferí la interpretació d’elements naturals dins un cert realisme màgic Key West Beach , 1940, collecció Thrall Soby L’any 1972 féu una sèrie de bronzes sobre la bellesa i la sensualitat, els Bronzes de Venus , a partir del tema clàssic grec
Arxius de l’Institut de Ciències
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciat l’any 1911, poc temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia
Josep Barbany i Mingot
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf i versista.
Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística La Tomasa i L’Avi , que dirigí, La Bugadera i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs
,
Alwin Kuhn
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia Der hocharagonesische Dialekt , 1935 i una nodrida sèrie d’articles S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf
Bonaventura de Barcelona
Cristianisme
Religiós, de nom Miquel Gran
.
Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900 El 1906 fou beatificat la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre
Estudis Franciscans
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues el 1907.
El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos 1907-13, Estudios Franciscanos 1912-22, Estudis Franciscans 1923-36 i Estudios Franciscanos des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums
Alessandro Striggio
Música
Llibretista i músic italià.
Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608