Resultats de la cerca

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma Diario de Palma , El Palmesano , a la de Barcelona Revista de Cataluña , i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid Dirigí la societat Reunión…

Centre agrícola de La Campiña, amb indústries alimentàries Conserva restes d’un castell àrab i l’antic palau dels ducs d’ El Infantado

Els recursos econòmics principals provenen de l’agricultura i la ramaderia Elaboració d’oli i farina Indústria de materials de la construcció

Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort , que tingué una…

Es formà musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i després amplià els estudis a Praga i Viena El 1968 debutà a l’Òpera Nacional de Bratislava amb El barber de Sevilla , representant el paper de Rosina, i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena com a Reina de la Nit de La flauta màgica , paper gràcies al qual començà a ser reconeguda com una de les millors sopranos líriques lleugeres de la seva generació Contractada a partir del 1970 per l’Òpera de Viena, aviat fou aplaudida a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Festival de Salzburg, ciutat aquesta…

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina…

Un dels millors fondistes del final del segle XX Fill d’un granger etíop amb pocs recursos, destacà internacionalment el 1992 en guanyar la medalla d’or en les proves de 10000 m i de 5000 m en el campionat del món júnior L’any següent, el 1993, als campionats del món absoluts de Stuttgart, guanyà la medalla d’or en 10000 m i la d’argent en 5000 m Repetí l’or als mundials del 1995 La seva fama s’estengué quan féu caure la millor marca mundial dels 5000 m el 1994, fins aquell moment en possessió, des del 1987, de Said Aouita Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or dels 10000…

Debutà en la categoria sènior a l’Estudiantes de Madrid el 1964, equip en el qual jugà fins el 1968 Aquest any fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona , en el qual acabà la seva trajectòria com a jugador el 1973, any que inicià la carrera com a entrenador El primer equip que entrenà fou el Círcol Catòlic de Badalona —anomenat més endavant Cotonifici de Badalona— 1973-83 i posteriorment entrenà el Club Joventut de Badalona 1983-85 i el FC Barcelona, del 1985 al 2002, bé que amb dues interrupcions 1990-92 i 1997-98, amb el qual guanyà la Lliga ACB els anys 1987, 1988, 1989, 1990, 1995…

Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…

Llicenciat per la Universitat de Sevilla i inspector de treball 1970, fou diputat socialista al Parlament andalús, i a la Junta d’Andalusia fou conseller de Salut 1990-91 Del 1993 al 2000 fou diputat al Congrés per Còrdova, i durant aquest període fou ministre de Sanitat 1992-93 i de Treball 1993-96 Novament diputat al Parlament andalús, el 2004 fou designat conseller d’Economia de la Junta d’Andalusia i el 2008, vicepresident del govern presidit per Manuel Chaves L’abril del 2009, quan Chaves fou cridat a Madrid per ocupar la vicepresidència tercera del govern espanyol, Griñán…