Resultats de la cerca

Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903  Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia  "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui…

Titulat a Barcelona 1899 Arquitecte municipal de Barcelona, intervingué en la reforma del nucli antic i en el pla Jaussely Entre les seves obres hi ha la reforma del Cercle Mallorquí de Palma 1899, feta en collaboració, en un estil derivat de Domènech i Estapà, i no realitzada fins en 1913-18 El seu projecte de restauració de la seu d’Urgell li valgué la segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1904 Projectà la reconstrucció del Teatre de Terrassa 1908 Comissionat per l’ajuntament de Barcelona, el 1910 anà a l’Exposición Internacional de Buenos Aires, on obtingué un premi…

Titulat a Barcelona 1945 Entrà a la diputació provincial de Barcelona el 1953 com a cap del Servei de Conservació de Monuments i fou cap dels serveis d’arquitectura Entre les seves obres de restauració hi ha el pont del Diable de Martorell, la Universitat de Cervera, el castell de Sant Martí Sarroca i els monestirs de Lluçà i de l’Estany Com a obres de creació féu el parvulari i les escoles Mundet, el Museu de Badalona, el Museu Tèxtil de Terrassa i el Museu de Capellades i dugué a terme la installació del Museu de Mir, la restauració del Maricel de Sitges i la installació al seu edifici de…

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica quotidiana, al…

Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i França El…

Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret  de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també orguener i…

El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…

El sòl del petit terme comprèn 347 ha incultes, gairebé totes les quals són pastures i alguns olivars abandonats Els conreus més representatius són les oliveres, les bresquilleres, els ametllers i altres arbres fruiters com el cirer o l’albercoquer La població, que des del començament del segle XX perd habitants, experimenta un estancament a la vegada que s’ha produït un creixement de la població activa industrial 40% El poble 225 h agl 2006, gorguers 546 m alt és allargat sobre la terrassa d’un barranc L’església parroquial Assumpció és de mitjan s XVIII La senyoria fou dels Lloria, dels…

Formada a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, desenvolupà la seva carrera a l’EPIC de Terrassa i el Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu 1983-97 Fou sis cops campiona d’Espanya de dobles 1987-90, 1992, 1995, sempre fent parella amb la seva germana bessona Mònica, una de dobles mixtos 1994, amb el seu germà Pere, i tres per equips 1987, 1990, 1991 En els Campionats de Catalunya guanyà vuit cops el títol de dobles femenins un de dobles mixtos i quatre d’equips, sempre amb l’EPIC, amb el qual també guanyà tres Lligues 1987, 1990, 1991 Participà en un Campionat del Món i un d…

Forma natural de la pilota basca, és la modalitat més antiga, la més dura i la que requereix una precisió més gran La pilota és diferent segons la installació en el frontó llarg té un diàmetre d’entre 60 i 62 cm i un pes de 101 a 107 g En el trinquet, el diàmetre és d’entre 59 i 61 cm i el pes oscilla entre els 95 i els 97 g Els clubs pioners a Catalunya han estat la Real Sociedad de Sport Vasco, el Club Natació Barcelona, el Club Natació Terrassa, el Club Manista i el Club Atano Els millors jugadors catalans han estat Paco Díaz, Rubén Arribas, José Luis del Villar, Juan Medina, Joan Oliva i…