Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Arthur Vincent Lourié
Música
Compositor rus naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg Seguí el sistema dodecafònic i la tècnica serial Formes en l’air , 1915 El 1918 fou nomenat comissari de música, càrrec que encara tenia quan abandonà Rússia per anar a Berlín el 1921 El 1924 s’establí com a exiliat a París, on feu amistat amb I Stravinsky Al cap de gairebé vint anys, el 1941, s’installà als EUA El seu estil evolucionà des de l’atonalisme fins a fórmules neoclàssiques, com en el cas de la Toccata per a piano 1924 o A Little Chamber Music 1932 La seva preferència pels registres greus és clara en el Concerto spirituale 1929 Mantingué…
Carlo Milanuzzi
Música
Compositor, organista i poeta italià.
Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb instruments La…
Barbara Strozzi
Música
Compositora i cantant italiana.
Filla adoptiva de Giulio Strozzi, llibretista collaborador de C Monteverdi Estudià amb Francesco Cavalli i a l’Accademia degli Unisoni, on el 1637 començà a fer els primers concerts com a cantant El 1664 aparegué el seu primer volum de madrigals de dues a cinc veus Dedicà les edicions de les seves obres a persones importants, com ara Ferran II d’Àustria o Eleanora de Mantova Fins el 1664 publicà vuit volums de motets, ariete , àries i cantates per a veu sola i continu, i algunes també per a corda En total publicà més de cent obres Les cantates opus 7 i 8, amb textos de llibretistes coneguts,…
Michèle Reverdy
Música
Compositora i musicòloga francesa.
Estudià anàlisi amb Claude Ballif, composició amb Olivier Messiaen i contrapunt amb Alain Weber al Conservatori de París, on guanyà el primer premi en anàlisi i composició També es graduà en literatura a la Sorbona Fou resident a la Casa Velázquez de Madrid del 1979 al 1981 Posteriorment ha ensenyat anàlisi al Conservatori de París i ha rebut molts encàrrecs com a compositora El seu repertori inclou quatre òperes la Péniche Opéra li encarregà Un signe dans l’espace , 1990 En Métèores i Les jeux de Protée mostra una escriptura que treballa la matèria sonora amb lentes transformacions En Le…
Brian Eno
Música
Teclista i compositor anglès.
L’any 1970 creà, juntament amb Bryan Ferry, el grup Roxy Music, un dels primers conjunts que utilitzaren sintetitzadors i que es convertí en una de les formacions més destacades de l’estil glam-rock A la meitat dels anys setanta deixà aquest grup per dedicar-se a experimentar a partir de la música dels fils musicals, que ell anomenà música ambient amb aquests treballs es convertí en líder del pop d’avantguarda Els anys vuitanta i noranta tornà a ser guia de tots aquells que s’interessaven per la música de caràcter electrònic com el tecno, que utilitza l’ordinador per a la composició i…
Andrej Mikhajlovič Volkonskij
Música
Compositor i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Ginebra amb L Auber piano i al de París amb N Boulanger composició El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J Šaporin El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra 1954 fou expulsat del Conservatori El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista En la seva obra incorporà els models d’A Schönberg i d’A Webern amb noves textures rítmiques i un delicat puntillisme, com en…
Francesc Font
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Capellà a Caudièrs de Fenolhet el 1858 i vicari de Vinçà el 1865, el 1866 passà a ser rector de Codalet, tasca que exercí durant disset anys En aquest període, investigà la història de l’abadia de Cuixà, al mateix terme parroquial El 1881 escriví una Histoire de l’abbaye royale de Saint Michel de Cuxa , que utilitzà les notes del canonge Parés L’any següent fou nomenat rector de Portvendres, i el 1890, de Prats de Molló El 1904 publicà la Histoire de l’abbaye royale de Saint Martin du Canigou suivie de la légende et l’histoire de l’abbaye de Saint André d’Exalada Lectures…
Josep Maria Torres i Belda
Historiografia catalana
Historiador.
Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales També és autor de…
claqué
Música
Tipus de dansa teatral popular sorgida als Estats Units en la qual els ritmes característics de la música són reforçats amb els cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques anomenades claquetes Es distingeixen dues modalitats de claqué l’americana, en la qual s’utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en què només s’empren els cops de taló per a indicar el final de les peces Anomenat en anglès tap-dance , en el seu naixement hi concorregueren influències molt diverses el zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus negres dels EUA, que, juntament amb els seus descendents, foren els primers…
capriccio
Música
Composició instrumental o vocal de forma lliure caracteritzada, de vegades, per l’allunyament de les normes estilístiques pròpies d’una època, un gènere, etc.
Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de fragments o…