Resultats de la cerca

Formada a les acadèmies d’art de Gdańsk i Varsòvia 1949-54, després d’un període inicial durant el qual practicà indistintament pintura i escultura, acabà per concentrar-se en l’art del teixit, del qual esdevingué capdavantera per les innovacions que aportà Emprant els materials tradicionals, investigà noves tècniques i procediments d’aplicació que donaren volum a les seves creacions, convertint-les de fet en escultures que sovint integren environaments Les seves obres, inicialment suggeridores de formes vagament orgàniques Abakans , 1965-75, obtingueren molts premis i…

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta, concorregué…

Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana 1753-58 es reconvertí al protestantisme A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos Escriví l' Essai sur l’étude de la littérature 1761, però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire 1776-88, en sis volums Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme imperial,…

Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una Contribució a l’…

Des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1747 És autor d' Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón, obra prevista en dotze volums, dels quals n'escriví quatre i en publicà dos 1753, i de Mapa del obispado de Barcelona 1762 i Mapa del…

La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española…

El ama , premiat als jocs florals de Salamanca 1901, li féu assolir una gran popularitat Fou mestre d’escola, i més tard es dedicà al conreu de la terra i a l’activitat poètica La seva obra copsava la vida, els tipus humans i el paisatge del món rural El seu primer llibre, Extremeñas 1902, en dialecte extremeny, fou editat amb un pròleg de Joan Maragall, que s’arriscava a considerar Gabriel y Galán un dels presumptes clàssics espanyols del s XX La resta de la seva obra, en castellà Castellanas , 1902 Nuevas castellanas , 1905 Religiosas , 1906, mostra reflexos de Núñez de Arce i de la poesia…

Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de FJ Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic en la Masurca , opus 17, núm 4, de F Chopin la indicació ten apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo , en el marc d’una interpretació rubato En Sursum corda de F Liszt…

Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà El 1908…

Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no…