Resultats de la cerca

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela, malgrat alguna…

Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo

Compaginà la seva vocació musical amb un negoci familiar de sastreria, després de ser descobert a Saragossa per L Perrick Estudià cant amb Ana Millitch i debutà l’any 1953 com a Valentin Faust al Gran Teatre del Liceu, on del 1956 al 1973 interpretà diversos personatges operístics Formà part del Grup d’Òpera de Cambra, amb la qual cantà Così fan tutte , El telèfon i Maria Egiziaca , entre d’altres També actuà al Teatro Calderón de Madrid, on interpretà Lucia di Lammermoor al costat de C Bergonzi El 1963, a Bilbao, feu Samsó i Dalila amb M Del Monaco A més, actuà en…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…

El 1771 publicà Prontuario trilingüe amb la finalitat explícita d’ensenyar castellà i francès als catalans Els mots hi són distribuïts en grups lògics, no pas alfabèticament

Escriví en llengua occitana Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta ~ 1360 Aquesta cançó, de tema amorós, és l’única que es conserva de les seves composicions, i és formada per cinc cobles capcaudades de vuit versos, i una tornada de quatre versos dedicada a la Mare de Déu Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Jeanroy, A 1940 “Poésies provençales inédites du…

Nascut en el si d’una família de músics, des de ben aviat manifestà la seva inclinació per la música, i a l’edat de sis anys oferí a Barcelona el seu primer recital públic El pedagog i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, Frank Marshall, que assistí al concert, es feu càrrec des d’aquell moment de la seva educació pianística Als setze anys es presentà com a solista de l’Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm 1 de Beethoven El 1957 Giménez anà a París, on estudià amb Marcel Ciampi Ha estat premiat en diversos concursos, com ara el Geneva International Music…

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…

Debutà, com a afeccionat, a l’Ateneu d’Hostafrancs amb les sarsueles La reina mora i El mal de amores Posteriorment, actuà en diversos teatres del Parallel barceloní fins a incorporar-se a la companyia de Pau Gorgé 1911, amb la qual es presentà en alguns teatres de l’Estat espanyol El 1913 feu una gira per diversos països sud-americans amb la companyia de Pep Capsir i Ramona Vidal i posteriorment actuà a Barcelona i a Lisboa El 1914 estrenà Maruxa , d’A Vives, al Teatre Novetats de la Ciutat Comtal, i el 1929 actuà en El pájaro azul , de R Millán, al Teatre Victòria de la capital catalana…

Format musicalment de manera autodidàctica, combinà la carrera d’enginyer industrial amb la tasca com a director coral L’encontre, el 1968, amb Josep Maria Mestres Quadreny fou fonamental per a impulsar la seva carrera compositiva Fou un dels membres fundadors del laboratori de música electroacústica Phonos 1974, amb el qual collaborà intensament El seu interès per les noves tècniques musicals el portà a assistir al Curs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt el 1974 Del conjunt de la seva obra, destaquen les composicions per a cinta magnetofònica Caleidoscopi 1981 i A Pitàgores…