Resultats de la cerca

Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492

Fundada amb els llibres del bibliòfil italià Antonio Magliabecchi mort el 1714, esdevingué pública el 1747, i posteriorment fou fusionada amb la Biblioteca Palatina 1861, fundada per Ferran III, duc de Toscana Conté 2000 uns 5,3 milions de volums, 24 000 manuscrits, 4 000 incunables i autògrafs de Dant, Galileu, Boccaccio, Leopardi, etc És la més important de les vuit biblioteques centrals del sistema italià de biblioteques L’any 1966 una gran inundació causà enormes perjudicis als fons que hi eren guardats, la restauració dels quals començà tot seguit amb l’ajut de nombrosos…

Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa 1593, en fou vicerector 1600-01 Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa 1589 i prior de la seva confraria 1595, abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça 1610, i abat de Sant Joan de la Penya 1614-32, on és enterrat El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra 1620

Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"

Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus

Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’Gabriel el…

A Barcelona, el gremi de carders fou constituït el 1372 sota l’advocació de sant Eloi, i fou reorganitzat el 1549, el 1603 i el 1653 Era un ofici auxiliar de la draperia i el controlaven, de fet, els paraires, els quals dominaven la importació de cardes franceses El nombre de mestres carders fou molt reduït mai no depassaren la dotzena a Barcelona, a València i a Perpinyà Al començament del s XIX, la introducció a Catalunya de màquines de cardar produí avalots d’obrers, els quals volien destruir-les, fet que obligà Ferran VII a dictar normes protectores 1824

Adreçada inicialment a la joventut, tractava especialment de l’esport universitari i escolar, amb entrevistes a esportistes famosos Aviat evolucionà cap a un públic més ampli i esdevingué una revista d’informació esportiva, amb abundants pàgines dedicades al futbol També oferia la crònica de les activitats artístiques i culturals de Barcelona En fou editor en cap Alejandro Grau de la Herran Hi collaboraren Lluís Meléndez, Francesc Gibert, Ferran Fornells, Luis Lainz, Vicenç Esquiroz, Josep M Vidal Torrens i Crack , entre d’altres La informació gràfica era de Josep Bert, i les…

Fou fundada al març del 1926 per iniciativa de Lluís Vallès, Francesc Giralt i Ferran Portella L’any 1927 inicià el Campionat de Manresa i Comarca Durant la dècada dels quaranta organitzà algunes edicions dels Campionats d’Espanya de veterans i establí un equip ciclista amb el qual competí Adolf Espinal, i que inclogué també especialistes de ciclocròs Organitzà també les arribades de la Vuelta a Espanya i Volta a Catalunya a Manresa en collaboració amb l’Esport Ciclista i la Penya Ciclista Manresans El 1979 començà a organitzar les brevets, proves cicloturistes de llarga…

Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma 1455, patriarca d’Alexandria 1457 Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana 1458 i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II 1460 El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any