Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
ducat de Saxònia-Eisenach
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1572 a favor de Joan Ernest I (mort el 1637), fill segon del duc Joan Frederic II de Saxònia-Gotha.
Durà fins el 1671, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Marksuhl
Mercè Capdevila i Gaya
Música
Compositora catalana.
Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau…
tractat d’Utrecht

Cobertes impreses del tractat d’Utrecht
Història
Tractat que posà fi a la guerra de Successió d’Espanya.
Signatura del tractat Signat a la ciutat d’Utrecht l’11 d’abril de 1713, després de llargues converses iniciades a Londres el 1711, fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors El conjunt de tractats afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats antiborbònics la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal Felip V fou reconegut rei d’Espanya i de les Índies, però perdé les possessions europees, que passaren sobretot a poder d’Àustria Frederic Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l’alt…
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…
Pere Formiguera i Sala

Pere Formiguera i Sala
© Carles Tortosa
Fotografia
Fotògraf.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973 Fundador del grup Alabern 1976 amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta , que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies illustres , a partir d’una collecció de fotografies de personatges illustres de la seva infantesa En la seva obra individual, emprà tant el color com el…
Claudi Gómez i Grau
Cinematografia
Fotògraf i cineasta amateur.
Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC En aquesta…
Antoni Ros i Marbà
Música
Director d’orquestra.
Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…
,
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
Ramon VII de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1222-49), fill i successor de Ramon VI i de Joana d’Anglaterra.
Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué reforçar la seva…