Resultats de la cerca

Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…

El nom del llatí Petrus i del grec Pétros , forma masculina de la versió grega de l’arameu Kēfā , ‘roca’ és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs, conegut també pel seu patronímic Bar-Ionā ‘fill de Jonàs’ Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní Després de confessar la messianitat de Jesús a Cesarea de…

Biografia Estudià al collegi de Santa Anna Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894 Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901 S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari  A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys del 1906 al 1908 entre Cracòvia Polònia i Cornigliano Itàlia Novament a Catalunya, residí als collegis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró Fou consiliari de la Congregació del…

Situació Una vista exterior de l’absis molt tapat per la vegetació Ornamentada la part superior del seu mur amb un fris de dent de serra, es troba dirigit, com a la veïna capella de Tremolosa, a tramuntana M Anglada L’antiga parròquia de Sant Quintí de Puig-rodon, dita popularment Sant Quentí , solitària i abandonada, queda a la falda de la serra de Sant Marc, a 1 122 m d’altitud i a l’extrem sud-occidental del terme municipal Mapa 255M781 Situació 31TDG262758 El camí, de 5 km de trajecte, dolent per als cotxes, surt de l’hostal de Serradell, el qual es troba al punt quilomètric 92 de la…

Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les…

Les primeres referències d’Arraona com a terme són de final del segle X Amb tot, l’existència del castell no queda demostrada fins a mitjan segle XI, quan el 1049 Bernat Amat dóna a Ramon Seniofred la fortalesa d’Arraona Tot i amb això la propietat degué retornar a Bernat Amat ja que pocs anys després el mateix Bernat el tornarà a vendre de nou a Guillem Bernat i Ermengardis Aquests l’encomanaren a Bernat Amat de Rubí, castlà també del castell de Rubí El 1062 el mateix matrimoni el confià a Arbert Bernat Tot just un any després tornem a trobar Guillem Bernat i Ermengardis encomanant els…

Situació Façana de ponent d’una església que presenta molts interrogants sobre la seva autenticitat romànica R Viladés L’església de Sant Benet de Vilaplana, dita ara de Casamitjana, es troba vora el mas d’aquest nom, vers la part de migjorn de Borredà i al nord-oest de la riera de Merlès, de la qual és un bon xic apartada El seu entorn és ple d’alzines i pins, bé que l’església és avui al costat d’un camp sense conrear Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 17,2 — y 62,7 31 TDG 172627 Per anar-hi cal…

Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…

Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…

L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula, ressaltada a l’…