Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
Manel Rosalén Bellón
Futbol
Futbolista conegut amb el sobrenom de Chatarra.
Per una errada ortogràfica, el seu cognom ha aparegut quasi sempre com a Rosalench Mig centre, es formà al Club Esportiu Júpiter, passà per l’Hèrcules d’Alacant 1935-36, i després de la Guerra Civil es convertí en un dels pilars del Futbol Club Barcelona 1939-44 Disputà 168 partits i marcà 2 gols amb el Barça, amb el qual guanyà la Copa 1942 La temporada 1944-45 fou cedit al Constància i, poc temps després, es retirà per culpa d’una lesió, encara que abans jugà un breu període en el Club de Futbol Badalona Amb la selecció catalana, disputà 2 partits Més tard exercí d’entrenador i, entre d’…
Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó
Literatura catalana
Escriptor.
Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara…
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…
,
Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació
Educació
Llei d’educació aprovada per les Corts Generals de l’Estat espanyol al final de l’any 2002 i que no s’aplicà totalment.
Amb aquesta llei hom intentà substituir la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu LOGSE i regular tot el conjunt del sistema A causa del canvi de govern que es produí el 2004, només se n'aplicaren alguns articles, com els que regulen les repeticions de cursos a l’educació secundària, mentre que un dels aspectes més destacats, l’examen de revàlida del batxillerat, no tirà endavant El govern socialista espanyol inicià l’elaboració d’una Llei Orgànica de l’Educació -que a mitjan 2005 es trobava en la fase d’avantprojecte- per a substituir tant la llei de qualitat com la LOGSE en…
junta de braços
Història
Reunió extraordinària de tots els representants de les corts catalanes que fossin presents a Barcelona en el moment de prendre una decisió d’emergència.
La més coneguda històricament fou la Junta General de Braços celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713 per deliberar sobre la conveniència de mantenir la resistència contra les tropes de Felip V El ban que en resultà comunicava la decisió de la junta de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França i declarava la guerra a ultrança per mantenir “les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives” que havien estat derogats Anteriorment, durant l’any que fou vigent la República Catalana gener-desembre de 1641, en absència de la monarquia les juntes de…
baronia de la Font de Quinto
Història
Títol concedit el 1789 a Joan de Fàbregues Boixar i Ponts, ciutadà honrat de Barcelona i regidor diputat general a les corts per Tortosa.
Ha passat als Valdelomar
Raimon de Tolosa
Música
Trobador actiu entre el 1180 i el 1221, anomenat 'lo viellz ', i també 'lo gros '.
Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de…
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament…
Josep Puig Puig
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Curta.
Jugà de lateral i també de central Començà destacant en el Salt, després de la guerra, i en el Girona a continuació, amb el qual jugà a segona divisió les temporades 1940-42 La temporada 1942-43 ingressà al FC Barcelona, on es mantingué fins a la temporada 1950-51, que es retirà Guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa Llatina 1949, una Copa 1951, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Disputà 270 partits amb la samarreta blaugrana, 178 dels quals foren de Lliga, i fou capità de l’equip en moltes ocasions El 6 de setembre de 1955 fou homenatjat a les Corts amb el…
Simancas
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat 9 km al SW de la capital, a la dreta del Pisuerga.
Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí definitivament…