Resultats de la cerca

Defensa, el 1960 ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Balaguer 1958-59 Passà per l’equip amateur 1961-62 i el Comtal 1962-63, i fou cedit a l’Hèrcules d’Alacant  1963-65 La temporada 1965-66 retornà al primer equip blaugrana, on romangué fins a la seva retirada 1976, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure Disputà 475 partits i marcà 7 gols Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1968, 1971 i una Copa de Fires 1966 En retirar-se, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, juntament amb…

Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA  com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació,…

D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la…

De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855  Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de  Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i  Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de…

Les previsions pessimistes sobre l’economia estoniana es van confirmar, i el creixement del PIB va ser del −14,1% per al 2009 Tot plegat va generar una situació d’inestabilitat social, amb un atur del 18,6% i una sensació creixent de pessimisme sobre el futur del país Malgrat tot, es va mantenir el calendari previst perquè Estònia abandoni la moneda nacional, el kroon, i s’incorpori a la zona euro al gener del 2011 Estònia està cohesionant lentament la seva població, tradicionalment dividida entre una majoria d’origen estonià, amb ple dret de ciutadania, i una nombrosa minoria…

Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el…

Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims segle IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic…

El dret canònic actual ha abolit l’impediment d’afinitat collateral i el d’afinitat espiritual

L’exercici de la professió suposa, ultra la llicenciatura en dret, la superació d’unes oposicions