Resultats de la cerca
Es mostren 1937 resultats
Carles Jover i Ricart
Cinematografia
Productor i director.
Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg Serenata a la…
Círculo A
Cinematografia
Empresa de programació de cines d’art i assaig.
Fou creada a Barcelona el 1967 pels crítics Jaume Figueras i Rabert, Antoni von Kirchner i Masdeu 1940 i Pere Ignasi Fages de Climent i Mir, coneguts com FKF La seva activitat s’inicià quan els empresaris del Publi Fargas i Barnils els confiaren la direcció del local, que iniciaren amb l’estrena el 1967 de Somnis de dones Kvinnodröm , 1955, Ingmar Bergman en castellà Sueños i amb l’estrena històrica, el mateix any, de Repulsió Repulsion , 1965, Roman Polanski, film que es projectà durant quatre mesos i mig Després d’un seguit de títols europeus d’alta qualitat i de presentar-hi una…
Unió de Cineastes Amateurs
Cinematografia
Associació recreativa i cultural constituïda a Barcelona el 1968 amb la finalitat de promoure l’amateurisme fílmic i agrupar-ne els practicants.
Sorgí a partir d’un grup que s’escindí de l’AFC i d’altres del CEC que s’hi afegiren El collectiu, que defensava un cinema més crític o compromès que el dels amateurs del moment, tingué una primera junta directiva formada pels cineastes amateurs Conrad Torras president, Tomàs Mallol i J J Reventós vicepresidents, Gabriel Pérez Rius president el 1970, Joan Altés, Jaume Alberich, Climent Jové vicepresident el 1971, Enric Sabaté, Josep López Fornas vicepresident el 1977, Rossend Conesa i J J Sánchez Umbría vicepresident el 1962, als quals aviat s’afegiren Josep del Castillo i Jesús…
el Grau de València

El Grau de València
© Fototeca.cat
Barri
Unitat urbana de la ciutat de València, vora la desembocadura del llit antic del Túria; la major part de la població se situa a la riba esquerra; resta a la dreta el barri de Natzaret.
L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat de València s’…
elegia
Literatura
Música
Composició poètica basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…
Luis de Guindos Jurado

Luis de Guindos Jurado
© La Moncloa
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials pel Colegio Universitario de Estudios Financieros de la Universidad Complutense de Madrid, el 1983 superà oposicions a tècnic comercial i economista de l’Estat Des d’aleshores ha ocupat càrrecs tant en organismes públics com en l’empresa privada Entre d’altres, ha estat soci conseller d’AB Asesores, vocal assesor del secretari d’Estat d’Economia i cap del Gabinet Tècnic de la Secretaria General de Comerç En la primera legislatura del Partido Popular presidida per José María Aznar López , el 1996 fou nomenat director general de…
Francisco Martínez Soria
Paco Martínez Soria
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral, més conegut com Paco Martínez Soria.
Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…
,
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…
Francesc Pi i Margall
Literatura catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 hi estudià dret a la Universitat i es relacionà amb elements romàntics, especialment a través de la Societat Filomàtica Es doctorà a Madrid 1847, on s’establí Allí ingressà al Partit Democràtic el 1849 i desenvolupà la seva llarga carrera política, intensa a partir del 1854, a través de l’acció com a dirigent i punt de referència del republicanisme federal, diputat en diverses legislatures, ministre i president de la Primera República i de la doctrina exposada en publicacions periòdiques “La…
Qüestió d’amor
Literatura catalana
Novella sentimental anònima impresa a València el 1513.
És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc…
,