Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Josep Melcior Prat i Solà
Literatura catalana
Política
Economia
Polític i traductor.
Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya i Antoni…
,
Joan Mascaró i Fornés
Lingüística i sociolingüística
Orientalista especialitzat en llengua i en cultura sànscrites.
Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a…
,
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits…
Sun Myung Moon
Cristianisme
Dirigent religiós.
Quan tenia deu anys, la seva família adoptà la fe presbiteriana Del 1941 al 1943 estudià enginyeria elèctrica a la universitat de Waseda Tòquio, i posteriorment retornà a Corea, on es casà El 1946, anà a Pyongyang, on fundà l’Església Kwang-Ya, però amb el conflicte que acabà amb la guerra de Corea i la divisió de Corea, fou empresonat pels comunistes Alliberat el 1950, retornà al Sud i el 1954 fundà l’Associació per a la Unificació del Cristianisme Mundial, més coneguda com a Església Unificada, que en poc temps obrí un gran nombre de centres Es presentà a ell mateix com un messies que…
premi Josep Vallverdú
Premi d’assaig en llengua catalana que atorga anualment l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida.
Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’ Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’ Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís…
escriba
Història
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.
A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres destinades a la…
Ivo Sanader
Política
Polític croat.
Graduat en literatura comparada i llengües romàniques a la Universitat d’Innsbruck Àustria, el 1982 retornà a Croàcia aleshores dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia , i treballà per a l’agència estatal de turisme a Dalmàcia, i posteriorment fou cap d’edicions en una editorial i editor de revistes Al final dels anys vuitanta retornà a Àustria, on es doctorà Després d’intentar sense èxit establir-se en el sector privat, retornà a Croàcia durant el desmembrament de Iugoslàvia Protegit per Franjo Tudjman , líder de la Unió Democratacristiana de Croàcia HDZ, el 1991…
George Steiner
Filosofia
Literatura
Assagista, crític literari i filòsof nord-americà d’origen jueu.
Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua, i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944 Graduat per la Universitat de Chicago 1948, obtingué el màster a la de Harvard 1950, i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford Després de formar part del comitè editorial de The Economist 1952-56, fou professor a les…
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina, bé que…
literatura georgiana
Literatura
Literatura conreada en georgià.
El període que va de l’inici al segle XII és sobretot una època de producció religiosa, corresponent, de primer, a traduccions bíbliques, patrístiques, hagiogràfiques i litúrgiques cal remarcar la versió georgiana del leccionari de Jerusalem, i després, a produccions originals Entre les obres hagiogràfiques pròpiament georgianes destaca la Vida de Gregori de Ḫandzt'a , de Jordi Merčule segle X en el terreny litúrgic hi ha una producció himnogràfica molt rica Els segles XI i XII marcaren un apogeu, i fou un centre important el monestir d’Iviron o ‘dels georgians’, al mont Athos fundat el 979,…