Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
Joaquim Basora Brunet

Joaquim Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa, on…
Sant Joan de Montornès de Segarra
Art romànic
Església parroquial del poble de Montornès La primera referència segura de Sant Joan de Montornès es troba en les antigues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII La vinculació amb la diòcesi de Vic es va mantenir fins al segle XVI, en què s’integrà al nou bisbat de Solsona Aquesta església, al cim del tossalet que dominava el poble, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Montornès L’edifici conserva la seva orientació tradicional, però és una construcció posterior al romànic, amb la volta gòtica i la…
Agnolo Gaddi
Pintura
Pintor.
Pot ésser considerat com el representant de l’escola florentina de la segona meitat del s XIV Es formà al taller del seu pare, Taddeo Gaddi, i rebé també la influència de Giotto De les seves obres conservades cal destacar la decoració del presbiteri de l’església de Santa Croce de Florència vers el 1380 i els frescs de la capella de Santo Cingolo, a la catedral de Prato 1392-95 En la seva obra, on introdueix un gran sentit del sfumato i de la decoració, es manifesta la influència de Nardo de Cione Els seus personatges tenen un ritme molt més àgil que els de Giotto i marquen el…
tetragrama
Música
Conjunt de quatre línes i tres espais que determina l’alçada dels sons musicals en el cant gregorià (pauta).
La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà d’una línia…
Mare de Déu de la Vedrenya (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb un parament molt acurat, propi de les construccions del final del segle XI i el començament del segle XII E Pablo L’església de la Mare de Déu de la Vedrenya és al costal de la carretera que porta a Montmagastre, a uns 3 km de la cruïlla amb la carretera d’Artesa de Segre a Tremp Mapa 33-13328 Situació 31TCG435473 JAA Història Fou una església dependent del priorat canonical i més tard parròquia de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència històrica sobre aquesta església és de l’any 1135, en què rebé un llegat d’un tal Berenguer L’any 1164 Bernat…
Torre de l’Aigua (Castellonroi)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa situada prop de la peixera que dona origen al canal de Pinyana ECSA - J Bolos Les restes d’aquesta torre es troben al sud del castell i despoblat de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG989380 Mig quilòmetre després d’haver entrat per la carretera N-230 en territori aragonès hi ha a mà dreta un camí sense asfaltar que segueix el canal de Pinyana, justament quan aquest creua la carretera Al cap d’1 km en direcció nord es passa a prop de la torre de l’Aigua Torre Es tracta d’una torre cilíndrica, totalment esberlada, situada vora un gran casal que hi ha prop de…
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Meitat d’altres unitats monetàries d’argent o de billó, com ara la malla de blanca coronada (mitja blanca) o bé la malla d’argent (mig ral).
nuat | nuada
Heràldica
Dit de la faixa, o una altra peça de longitud, que a la seva meitat sofreix una desviació en forma de circumferència com si fos un nus.
La peça pot ésser també doblement nuada si presenta dos nusos Quan la desviació és en forma de quadrat hom parla de nuat en quadre La creu també pot ésser nuada en la seva part central
serrar la vella
Folklore
Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma.
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet