Mare de Déu de la Vedrenya (Artesa de Segre)

Situació

Absis de l’església, amb un parament molt acurat, propi de les construccions del final del segle XI i el començament del segle XII.

E. Pablo

L’església de la Mare de Déu de la Vedrenya és al costal de la carretera que porta a Montmagastre, a uns 3 km de la cruïlla amb la carretera d’Artesa de Segre a Tremp.

Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG435473. (JAA)

Història

Fou una església dependent del priorat canonical i més tard parròquia de Sant Miquel de Montmagastre. La primera referència històrica sobre aquesta església és de l’any 1135, en què rebé un llegat d’un tal Berenguer L’any 1164 Bernat Folc donà a Ramon de Lluçars i a la seva esposa la meitat de la seva heretat, que tenia des de Santa Maria Veteranensi fins al Segre. És una de les esglésies de l’arxiprestat d’Àger que consten en el llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58. En l’actualitat té categoria d’ermita. (FFLl)

Església

Planta de l’església que té afegit al costat de ponent un cos descobert que data del segle XVII.

J.A. Adell

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, també semicircular, que arrenca de manera descentrada de dues pilastres rectangulars. La volta és suportada per arcs formers, dels quals n’hi ha dos a cada cantó en el tram de ponent de la nau, mentre que en el tram de llevant n’hi ha un en el mur nord i dos en el mur sud. D’aquests, el situat més a llevant correspon a l’obertura de la porta original, ara paredada, resolta en arc de mig punt.

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral, amb els brancals molt malmesos per la construcció d’un envà, ara desaparegut, que devia tancar l’absis en l’època en què aquest s’usà com a sagristia.

La porta actual, resolta en arc de mig punt, de grans dovelles, s’obre a la façana oest i dona a un àmbit descobert, més ample que la nau, on hi ha una porta de les mateixes característiques a la façana oest. Un campanar d’espadanya de dos ulls s’aixeca damunt d’aquesta façana. Aquesta porta exterior té gravada la data de 1647, moment en què hem de situar aquest intent d’ampliació de l’església, i potser també la construcció del cor interior, l’ull de bou i la porta de la façana oest de la nau.

A part les portes esmentades, l’edifici conserva dues finestres de doble esqueixada, a l’absis i a la façana sud, mentre que a la façana nord es veuen les traces d’una altra finestra, paredada, possiblement resolta amb esqueixada recta.

Les façanes són totalment llises, sense cap mena d’ornamentació, llevat d’un senzill ràfec bisellat. L’aparell és format per carreuons ben escairats i polits, disposats molt regularment en filades uniformes. Aquest tipus de parament abasta tota la meitat de llevant de la nau, mentre que en la meitat de ponent l’aparell és de carreuó escairat, més irregular, disposat en filades poc uniformes, entre les quals s’intercalen carreus quadrats treballats a punta. La decoració que cobreix tots els paraments interiors impedeix d’escatir com la diferència en els processos constructius que es palesa en l’exterior abasta les estructures interiors.

En l’estat actual, sembla que la part de ponent correspon a un primer projecte, que no sabem si s’acabà o no, datable entre la fi del segle XI i el principi del segle XII, i que fou ampliat cap a llevant seguint formes constructives característiques del segle XII. (JAA)

Bibliografia

  • Sanahuja, 1961, pàg. 222
  • Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 424
  • Baraut, 1990- 91, vol. IX, doc. 1 593, pàgs. 116-117