Situació
Antiga torre de defensa situada prop de la peixera que dona origen al canal de Pinyana.
ECSA - J. Bolos
Les restes d’aquesta torre es troben al sud del castell i despoblat de Pinyana.
Mapa: 32-13 (327). Situació: 31TBG989380.
Mig quilòmetre després d’haver entrat per la carretera N-230 en territori aragonès hi ha a mà dreta un camí sense asfaltar que segueix el canal de Pinyana, justament quan aquest creua la carretera. Al cap d’1 km en direcció nord es passa a prop de la torre de l’Aigua.
Torre
Es tracta d’una torre cilíndrica, totalment esberlada, situada vora un gran casal que hi ha prop de la peixera que dóna l’aigua al canal de Pinyana.
Vista interior de la torre, en avançat estat de ruïna.
ECSA - J.R. González
La torre és formada per tres tipus d’aparells i edificada sobre una petita elevació, avui molt desfigurada pels camps de conreu propers. La base de la torre és feta de grossos carreus de pedra de conglomerat, posats de manera irregular i lligats amb morter; aquesta base fa 1,1 m de gruix i té una alçada de 2 m. A sobre hi ha el cos principal —amb una alçada de 4 m i un gruix de 95 cm—, format per un aparell de tipus opus spicatum de pedres i còdols col·locats en filades obliqües alternades, ben lligades amb morter. Finalment els darrers 2 m són fets de totxos i toves, alguns de tan erosionats que gairebé solament resta un petit nucli central envoltat per les juntures de morter, que han resistit millor el pas del temps.
La base de carreus gruixuts de la torre es conserva gairebé tota, si bé al sud està colgada per part de l’estructura superior, ja que la meitat meridional està totalment caiguda. Interiorment s’aprecia un arrebossat uniforme a tota la paret i es poden veure els forats per a col·locar-hi les bigues que aguantaven els dos pisos interiors de la torre, els quals, però, sembla que no cobrien totalment l’interior, sinó solament la seva meitat. El primer trespol semicircular adossat a la banda est, a 1 m d’alçada respecte al canvi d’aparell de la base i on es conserven quatre forats; el segon era adossat a la meitat nord-occidental i se situava 2 m sobre el nivell anterior, segons ho demostren sis forats de pal. Cal pensar que a sobre hi devia haver ja la coberta d’una possible terrassa. El pis inferior podria tenir una fondària equivalent a 2 m i probablement la seva base s’emplaçava sota del nivell exterior actualment visible. L’entrada de la torre, malgrat que no ho podem saber amb exactitud, sembla que devia estar elevada, a sobre del primer nivell de carreus i encarada cap al sud.
La funció d’aquesta torre, situada en un indret tan atípic, sembla que no era tan estrictament defensiva, dins una xarxa de protecció de la frontera, com la d’una construcció de prestigi per a recordar l’autoritat sobre les aigües de Pinyana. Cal pensar que ja al segle XII es degué construir una primera torre de carreus gruixuts i parets de tàpia, per tal de controlar i testimoniar a la vegada la possessió del canal, tan important per als recs i el consum d’aigua de la ciutat de Lleida. Les filades d’opus spicatum correspondrien a una reparació més tardana. L’obra de la part superior de la torre podria ser totalment postmedieval i relacionada amb la construcció del casal veí.
Bibliografia
- Serrano, 1946, VI, pàgs. 166-174
- Sol-Torres, 1974
- Guitart, 1988, vol. 3, pàg. 140