Resultats de la cerca
Es mostren 6642 resultats
cordaïtòpsids
Paleobotànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes que visqueren durant el Carbonífer i el Permià.
Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses…
vestal
Religions de Grècia i Roma
En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
Formaren un collegi, estretament vinculat amb el pontifex maximus , i tenien com a característica essencial l’obligació de servar en vida la virginitat, tret difícilment explicable, atès que el seu caràcter de conservadores de la llar de foc pública les emparentava amb la mater familias , conservadora de la llar domèstica En nombre de sis o set, després del s IV dC, posseïen el càrrec sacerdotal mentre vivien i depenien del pontífex màxim, que, en realitat, tenia potestat d’escollir-les Greument castigades si perdien la virginitat eren sepultades vives, l’any 114 tingué lloc a…
diputació del regne
Història
Comissió permanent de les corts castellanes sorgida al començament de l’edat moderna per tal de dur a terme la recaptació dels serveis votats, atesa la insuficiència de les rendes ordinàries; també s’ocupava de les alcabalas
.
Es componia de tres membres de les corts Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones , integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767, un suplent i tres supernumeraris Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de…
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
Tribunal Català de Defensa de la Competència
Dret
Organisme autònom de caràcter administratiu creat per decret 222/2002, en exercici de les competències executives de la Generalitat de Catalunya, que té per missió garantir la defensa de la competència en el territori de Catalunya.
A aquest efecte, li correspon, amb coordinació amb les competències de l’estat, efectuar requeriments i imposar sancions per conductes contràries al dret de la competència i instruir les autoritzacions previstes a la llei estatal de defensa de la competència El Tribunal Català de Defensa de la Competència es troba integrat per un president i sis vocals nomenats pel govern a proposta del conseller d’economia i finances entre juristes, economistes i professionals de reconegut prestigi per un període de cinc anys renovable una vegada pel mateix període de temps El 2009 fou integrat…
Extensió d’Ensenyament Tècnic
Portada d’una publicació de l' Extensió d’Ensenyament Tècnic
© Fototeca.cat
Institució fundada per la Mancomunitat de Catalunya per a donar ensenyaments tècnics per correspondència, dirigida per Cèsar Molinas i Opisso fins el 1921, i després per Arnau Margarit.
Inicialment, bé que foren previstes sis seccions, fou limitada als estudis d’electricitat Amb la Dictadura en foren suspeses les activitats, excepte l’edició de llibres, que continuà, a càrrec del Polytechnicum Postal, creat amb aquesta finalitat el 1924 Del 1931 al 1939 tornà a funcionar com a escola postal de la Generalitat de Catalunya, amb nous estudis de tecnologia mecànica, tecnologia elèctrica, ensenyaments agrícoles i un curs de gramàtica catalana Es continuà amb la publicació de texts tècnics en total gairebé un centenar, en l’aspecte lexicogràfic dels quals collaborà…
Federigo Fiorillo
Música
Violinista, violista, mandolinista i compositor italià.
Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…
Andreas Raselius
Música
Compositor i teòric alemany.
Estudià a la Universitat de Heidelberg, on es titulà el 1584 i on, alguns anys més tard, començà la seva tasca docent El mateix 1584 marxà a Ratisbona i hi restà durant sis anys El 1600 retornà a Heidelberg i ocupà la plaça de mestre de capella a la cort del príncep elector del Palatinat, Frederic IV Escriví treballs teòrics de caràcter didàctic que inclouen molts exemples musicals Les seves obres més influents foren Hexacordum seu Questiones musicae practicae Nuremberg, 1591 i Dodechachordi vivi , que no arribà a editar-se Compongué abundant música religiosa, molt sovint a…
Jean Maillard
Música
Compositor francès.
Probablement visqué i treballà a París, ja que la major part de les seves composicions foren publicades per impressors relacionats amb la cort reial francesa, com R Ballard i A Le Roy Sembla, però, que no ocupà cap càrrec a la capella reial F Rabelais el cita a Pantagruel Compongué sis misses, prop d’un centenar de motets, algunes cançons espirituals en francès i més de cinquanta chansons profanes Moltes de les seves obres foren transcrites per a llaüt El seu estil denota una gran capacitat en el tractament imitatiu de les veus i molt interès pels procediments canònics
Victor Holländer
Música
Compositor alemany, conegut també pel pseudònim d'Arricha del Tolveno.
Estudià a Berlín, dirigí orquestres als teatres d’Hamburg i Budapest i passà una temporada als Estats Units, concretament a Milwaukee i Chicago De nou a Europa, dirigí concerts i teatres a Londres durant sis anys Entre el 1901 i el 1913 actuà al capdavant de l’orquestra del Metropoltheater de Berlín, on estrenà diverses obres, i des del 1908 fou director al Neue Operettentheater, també a Berlín El 1934 emigrà als Estats Units Escriví moltes obres per al teatre, entre les quals hi ha les operetes Double Dealings 1898 i Der Sonnenvogel 1907, a més de peces per a piano i cançons