Resultats de la cerca
Es mostren 2332 resultats
feixisme
Història
Política
Sistema polític implantat a Itàlia poc després de la Primera Guerra Mundial.
El 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, que, sense un programa ben definit, es caracteritzaven per llur pragmatisme Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc camises negres, que des del 1920 organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l’esquerra, i així volgué assumir el paper de salvar Itàlia de l’amenaça bolxevic Obtingué el poder el 29 d’octubre de 1922, després d’una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des de diverses ciutats italianes El rei Víctor Manuel III, impressionat per la puixança del moviment i preocupat per…
Pere I d’Empúries
Història
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego.
Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…
,
Joaquim Mir i Trinxet
Pintura
Pintor.
Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
Sant Feliu de la força d’Àreu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista actual de l’església després de la seva recent restauració ECSA - J A Adell L’església de Sant Feliu és situada a la part alta, dominant el nucli de la força d’Àreu, que és a uns 500 m al nord del poble d’Àreu, l’últim poble de la Vall Ferrera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH625171 Història L’església de Sant Feliu de la força d’Àreu es troba a la Vall Ferrera i, per tant, les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la mateixa vall En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de Valle Tirbiense , hi figura Haravo , que ha…
Santa Madgalena dels Arquells (Oliola)
Art romànic
Situació Façana meridional de l’església, en procés de restauració ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és al costat del mas dels Arquells, que és situat a 100 m de la carretera d’Agramunt a Coscó, passant per les Puelles, perfectament visible JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG462298 Història Fins a l’actualitat, l’única notícia que es coneix d’aquesta església en època medieval data del 19 de març de 1141, quan el bisbe Pere Berenguer d’Urgell, poc abans de la seva mort, va fer un important llegat d’esglésies i castells a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell i a la seva…
Castell de Viuet (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell que coronava el penyal que s’aixeca sobre el poble de Viuet o Viu de Barravés ESG Les restes d’aquest castell són situades sobre un penyal, al peu del qual s’estenen les cases del recent despoblat de Viu de Barravés o de Viuet, que s’emplaça al N del terme, i que domina la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH124023 Per a arribar-hi, partint del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 cap al N fins poc abans d’arribar a les Bordes justament en el darrer revolt, cal prendre a la dreta un tram de carretera vella de la…
Santa Brígida de les Cases de Tor-la-ribera
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell L’església de Santa Brígida és al centre del nucli de les Cases de Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBG965936 S’hi accedeix per la carretera de la vall de l’Isàvena A l’altura del quilòmetre 21, cal prendre el trencall per anar en direcció a Vilacarle Passat aquest poble, a l’altura del quilòmetre 5, s’arriba a les Cases de Tor-la-ribera JAA Història No hi ha esments documentals directes sobre aquesta capella Cal fer constar, tanmateix, l’esment el 1221 d’un Domènec, prevere del…
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…