Situació
Façana de ponent de l’església, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Brígida és al centre del nucli de les Cases de Tor-la-ribera.
Mapa: 32-10 (213) Situació: 31TBG965936.
S’hi accedeix per la carretera de la vall de l’Isàvena. A l’altura del quilòmetre 21, cal prendre el trencall per anar en direcció a Vilacarle. Passat aquest poble, a l’altura del quilòmetre 5, s’arriba a les Cases de Tor-la-ribera. (JAA)
Història
No hi ha esments documentals directes sobre aquesta capella. Cal fer constar, tanmateix, l’esment el 1221 d’un Domènec, prevere del Vilar, indret que cal identificar amb les Cases de Tor-la-ribera. L’actual edifici ha estat refet més d’una vegada, potser amb carreuons de la vella església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau que ha estat molt transformat per l’enderroc de la capçalera original i la seva substitució per un santuari rectangular, que és un allargament, sense solució de continuïtat, de la nau de la capella, coberta amb volta de canó de perfil semicircular.
La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada i un campanar d’espadanya d’un sol ull. L’element més destacable de l’edifici és un carreu encastat al mur, per sobre de les dovelles de l’arc de la porta, amb una inscripció incisa. La resta del parament és format per carreuons, gairebé sense escairar, disposats al llarg i de través en algunes filades.
Es fa difícil, en el seu estat actual, precisar la datació i la filiació tipològica d’aquest edifici. Podria correspondre a una obra a cavall entre els segles XI i XII, sense excloure la possibilitat que el carreu amb la inscripció fos reutilitzat d’un altre lloc. (JAA)
Inscripció
Damunt la clau de l’arc de la porta que s’obre a ponent de l’església hi ha una petita pedra reaprofitada que conté una inscripció de força interès. Encara que a primer cop d’ull resulti una mica enigmàtica, el seu sentit fa referència clarament a una construcció anterior al temple actual, amb dos noms, un dels quals pot ser el del constructor i l’altre el del lapidari. Per poder-ne fer la lectura correcta convé oferir algunes consideracions paleogràfiques.
Làpida encastada sobre la porta de l’església, reaprofitada, sens dubte, d’una obra anterior.
ECSA - J.A. Adell
Com es pot observar en la fotografia, a la primera línia s’hi veu tres vegades el signe “8” de traç redoblat, forma típica usada pels escrivents o notaris a partir de la fi del segle X. Qui el va usar aquí havia d’ésser un d’ells. Com que la part central de la primera línia diu clarament “...ger me fec...”, els signes han de tenir valor de lletres; sembla que l’inscriptor volia presumir d’originalitat. Vist que damunt del darrer signe “8” hi apareix part d’un traç vertical, s’ha de suposar que cobreix el dígraf IT de traç conjunt; amb la qual cosa es pot reconstruir “...me fecit”. Els dos signes “8” del davant, doncs, han de correspondre també a dues lletres que comencin un nom acabat en ger, no se me n’acut cap més que Otger. Malgrat el desgast de la part superior del segon signe notarial, es pot suposar que tenia al capdamunt el traç vertical de la T. Audegarius-Otgerius, Otger catalanitzat, és un nom que ja apareix al segle IX. Afegint-hi ara l’altre nom (Guillem), molt clar, la inscripció diria:
1 OTGER ME FECIT
2 GIELMUS
El segon nom, Gielmus o Guillem, potser el del mecenes de l’edifici, sembla grafiat per una altra mà (la seva autògrafa?) i resseguit per Otger també, ben segur, bon copista de còdexs i documents.
Els elements que permeten datar aquesta inscripció són: la presència de lletres capitals i uncials, E i M, en una mateixa inscripció, que es dona sovint des del segle X i durant la primera meitat del segle XI. Les lletres E uncial i C, majúscules, amb el traç decoratiu interior format per dos cercles còncaus, apareixen en els millors manuscrits il·luminats catalans, com en les dues grans Bíblies de Ripoll del primer quart del segle XI. Són una mica arcaïtzants l’M capital, de potes eixamplades, i l’M uncial, encara oberta per sota; la G de semicercle que no tanca per dalt en cap dels dos noms; l’S, en canvi, té els extrems força tancats, que també és un caràcter arcaic. Els tres punts triangulars que tanquen la segona línia de text ja apareixen al segle X i perduren molt més enllà. Tots aquests elements i l’aspecte del conjunt permeten assegurar que la inscripció pertany a un edifici de poc després de l’any 1000.
Un darrer fet d’interès, sens dubte, és que la titular de l’església, santa Brígida (irlandesa dels segles V-VI), ja apareix en el calendari barceloní del Liber iudicum popularis del jutge Bonsom, escrit per ell mateix l’any 1011, ara a El Escorial, Z.II.2 (vegeu el volum XX, pàgs. 258-261, de la present obra, amb una bella mostra d’aquella E uncial). La devoció a santa Brígida, arribada amb els francs, fa creure que aquesta fou ja la titular del primer edifici que recorda la inscripció. (AMM)