Resultats de la cerca

Comte de Stauffenberg Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Turquia, on fou malferit Passà a la reserva amb el grau de coronel d’estat major Participà en l’atemptat, fallit, contra Hitler al quarter general de Rastenburg 1944 Donant per mort Hitler, es traslladà a Berlín, on fou detingut, al ministeri de la guerra, i afusellat sense judici

Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a la qual cal atribuir la migrada obra…

Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així adquireixen el…

Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí

Estudià música i dret a Dresden Fou mestre de capella de la cort a Weimar 1615, cantor i més tard director de música de la Tommasschule de Leipzig 1616 La seva primera obra important és la Venus-Kräntzlein ‘Garlanda de Venus’, 1609, collecció de música vocal i instrumental, seguida del Banchetto musicale 1617, per a cinc instruments, i la Musica boscareccia 1621, per a tres veus i baix continu

Des del 1903 fou diputat pel partit socialdemòcrata, del qual esdevingué vicepresident 1911 Sostingué l’entrada d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial 1914 i influí en la caiguda de la monarquia 1918 Cap del govern republicà febrer-juny del 1919, dimití per tal de no acceptar el tractat de Versalles S'exilià per oposició al nazisme

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

Professor a Colònia des del 1860 i representant de la neoscolàstica, defensà, enfront del racionalisme i el naturalisme, la noció del sobrenatural com a participació de l’ésser diví, i desenvolupà una visió orgànica de la religió cristiana centrada en la Trinitat Ultra una collecció de meditacions i de poesies sobre la Mare de Déu 1860, és autor de Natur und Gnade ‘Natura i gràcia’, 1861, Die Herrlichkeiten der göttlichen Gnade ‘Les meravelles de la gràcia divina’, 1863 i Die Mysterien des Christentums ‘Els misteris del cristianisme’, 1865

Féu importants investigacions sobre les amebes disentèriques, però és conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1905, juntament amb EHoffmann, l’agent de la sífilis Treponema pallidum

Fou un dels membres més destacats de l’escola suàbia i introductor dels primers brots del Renaixement en el seu país De la seva producció, executada més segons la modalitat alemanya o l’holandesa que pròpiament la italiana, sobresurten els retaules, particularment el de la catedral d’Ulm 1521, i diversos retrats executats segons una tècnica molt depurada, de cromatisme sobri i poc lluminós, que denoten la influència de Cranach Comte Wolfgang d’Oettingen 1508 i el d' Eitel Hans Besserer I 1533