Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
badge
Heràldica
Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.
És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc
autolesió
Dret penal
Lesió que una persona es causa ella mateixa per tal d’obtenir determinats resultats (exempció de determinats serveis, impossibilitat de procreació, etc) o com a conseqüència d’un trastorn molt profund de l’activitat psíquica.
En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…
atel·lana
Literatura
Comèdia llatina satiricoburlesca.
Segons la tradició, les atellanes tingueren l’origen a Atella, petita ciutat entre Càpua i Nàpols Els personatges eren tipus convencionals que ridiculitzaven una situació o un ofici concret maccus ‘el golut’, dossennus ‘el geperut’, pappus ‘el vell’, etc Al començament, foren interpretades en dialecte osc, però a l’època de Sulla, començaren a ésser-ho en llatí, fins a assolir forma literària amb els poetes Novi i Pomponi Amb la mort d’aquest gairebé s’eclipsaren reaparegueren al baix imperi com a farsa popular Eren representades generalment després de les tragèdies per actors no…
alba
Literatura
Gènere líric trobadoresc caracteritzat pel contingut i no per l’estructura, que sol variar.
L’autor enamorat es plany de l’arribada del nou dia i de la separació de la seva dama, perquè el marit d’aquesta el gilós podria sorprendre'ls, o els aduladors els lausengiers s’adonarien de llurs relacions i ho divulgarien Així, desitgen que la nit sigui eterna i maleeixen l’alba, i en previsió d’aquesta, posen un gaita a la torre del castell que els avisi de la seva arribada Les albes trobadoresques conservades, bé que poc nombroses, són d’una remarcable qualitat literària El gènere s’estengué a tota la lírica medieval i fou conreat especialment pels Minnesänger alemanys
Antoni Ricard
Metge de la casa reial de la corona catalanoaragonesa des del 1395.
Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral
Fedora Barbieri
Música
Mezzosoprano italiana.
Després d’haver estudiat a la seva ciutat natal, a Milà i a Florència, el 1940 debutà en aquesta ciutat amb Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i dos anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi Després de la guerra abordà papers de tessitura més dramàtica, i s’especialitzà en els personatges verdians més representatius, com Ulrica, Amneris o Azucena A Barcelona, es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Il trovatore i hi actuà sovint fins el 1974 En cinema, interpretà el paper de Giovanna al Rigoletto dirigit per Jean-Piere Ponnelle 1983
,
Brígida

Estàtua de Brígida realitzada per Johannes Junge el 1425 (Abadia de Vadstena)
Håkan Svensson (CC BY-SA 3.0)
Literatura sueca
Cristianisme
Escriptora mística sueca, fundadora d’un orde monàstic femení.
Casada amb Ulf Gudmarsson 1316, tingueren vuit fills, entre els quals santa Caterina de Suècia Després d’un viatge a Compostella, Brígida i el seu marit decidiren d’entrar a la vida religiosa i ella ho feu en el monestir d’Alvastra 1344, on hom diu que tingué revelacions Fundà a Valburga l’orde del Santíssim Salvador brigitina A partir del 1350 visqué a Roma Fou canonitzada el 1391 per l’Església Catòlica L’any 1999 fou proclamada copatrona d’Europa, juntament amb Edith Stein i Caterina de Siena La seva festa se celebra el 23 de juliol
Andreas Vokos Miaulis
Història
Militar
Almirall grec.
Comandà la flota grega en la lluita per la independència i derrotà els turcs el 1824, prop de l’antiga Milet, i l’any següent, a Navarino També reeixí a avituallar Mesolòngion en tres ocasions, quan la ciutat era assetjada Acabada la guerra, rebé l’encàrrec de derrotar la flota del dictador russòfil Kapodístrias Ho aconseguí, però, davant la intervenció de l’almirall rus, cremà les seves naus Aquesta acció provocà opinions diverses entre els seus conciutadans, que, malgrat això, un cop mort, el sepultaren al Pireu, al costat de l’anomenada ‘tomba de Temístocles’, al qual volien…
Nativitat de la Mare de Déu de Sossís (el Pont de Claverol)
Art romànic
No posseïm notícies documentals directes sobre aquesta església Tanmateix, l’esment més antic conegut del lloc de Sossís data del 973, en què el comte Ramon de Pallars el donà al monestir de Sant Pere de les Maleses, al qual estigué vinculat fins a la seva desaparició Més tard continuà com a patrimoni adscrit a Sant Pere de les Maleses, dins el conjunt de possessions de l’abadia de Gerri Jurisdiccionalment la vila de Sossís era, al segle XVI, dels ducs de Cardona, com a marquesos de Pallars, i ho fou fins a la fi de les senyories al segle XIX