Resultats de la cerca
Es mostren 68258 resultats
aminopterina
Farmàcia
Química
Aminoàcid aïllat en forma de dihidrat que actua com a antimetabòlic de l’àcid fòlic.
Químicament difereix de l’àcid fòlic només pel fet que el grup OH en posició 4 en el nucli pteridínic és reemplaçat per un grup NH 2 És utilitzat com a medicament anticancerós, especialment en el tractament de les leucèmies agudes dels nens
al·loxantina
Química
Compost que resulta de la reducció i la dimerització de l’al·loxana.
S'envermelleix a l’aire, dóna un dihidrat i es descompon a 253-255°C Poc soluble, dóna solucions aquoses àcides Provoca diabetis per destrucció selectiva de les cèllules β dels illots de Langerhans, per alteració de la permeabilitat de la membrana cellular
al·lopurinol
Química
Compost heterocíclic que es fon per sobre de 350°C, utilitzat per a inhibir la producció en excés d’àcid úric en els malalts de gota.
Anàleg sintètic de la hipoxantina, aquest fàrmac actua com a inhibidor competitiu de l’enzim xantinaoxidasa, impedint la transformació de l’hipoxantina en xantina i la d’aquest compost en àcid úric
agrostemina
Química
Saponina de les llavors de la niella.
Pólvora amorfa, soluble en aigua, venenosa a causa del seu poder hemolític
cinconina
Bioquímica
Farmàcia
Alcaloide secundari de la quina, amb acció terapèutica similar a la de la quinina, però menys intensa.
Lidiades
Història
Militar
General grec.
Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana
Felip Olivelles
Música
Mestre de capella i compositor català.
Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del Palau de la…
Joan Aranyés
Música
Compositor i mestre de capella català.
Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves Entre el…
Mateu Valdovín
Música
Compositor, baixonista i mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el jove Miguel…
Gerolamo Scotto
Música
Editor i compositor italià.
Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre les edicions…