Resultats de la cerca
Es mostren 10641 resultats
Alberto da Almeida Cavalcanti
Cinematografia
Director cinematogràfic i productor brasiler.
Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler
Charles Deering
Charles Deering en un dibuix de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Economia
Financer nord-americà.
Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of…
Louis Jullien
Música
Director i compositor francès.
Alumne de F Halévy al Conservatori de París, el 1836 es convertí en director de l’orquestra de ball del Jardí Turc de París fins que el 1838, a causa dels nombrosos deutes contrets, es veié obligat a abandonar aquesta ciutat i es traslladà a Anglaterra Allà es donà a conèixer dirigint un concert al Drury Lane Theatre el 1840 Organitzà i dirigí a Londres els Concerts d’Eté 1840, els Concerts d’Hiver 1841 i els Concerts de Société 1842, precedents dels Promenade Concerts, i amb els quals Jullien guanyà molta popularitat Els programes que oferia eren molt atractius per…
Luis Heitor Correa de Azevedo
Música
Musicòleg brasiler.
Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors…
Rafael Tona i Nadalmaï

Rafael Tona (1960), fotografiat per Jean Ruyer
© Arxiu Família Tona
Pintura
Pintor.
Estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1917-24, i completà la seva formació a París la dècada de 1920 Atret pel nord d’Àfrica, el 1927 fundà, a Alger, l’acadèmia Arts, juntament amb el pintor Alfred Figueras S’installà de nou a París el 1928, per a diversificar la seva activitat i dedicar-se a crear decorats per al cinema als estudis de Joinville-le-Pont El 1932 retornà a Barcelona, on obrí una agència publicitària Des del 1936 collaborà amb el Sindicat de Dibuixants Professionals-UGT en les campanyes de propaganda gràfica del PSUC Entre el 1936 i…
Hervé Faye

Hervé Faye
Astronomia
Astrònom francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques
Aristide Bruant
Literatura francesa
Música
Cantant, compositor de cançons i escriptor francès.
Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901
Rose Caron
Música
Nom amb el qual fou coneguda la soprano francesa Lucille Meuniez.
Inicià amb dificultat els seus estudis, fins que fou descoberta per Ernest Reyer, que la contractà per cantar a Lille i Brusselles, on actuà entre el 1882 i el 1885 Estrenà el paper de Brunilda a l’òpera Sigurd , del mateix Reyer, de qui també estrenà Salammbô París, 1890 Aviat s’especialitzà en papers wagnerians, que interpretà amb èxit a París, Brusselles i Montecarlo També representà papers diversos d’òperes de Gluck, Berlioz, Verdi i Beethoven El 1902 abandonà els escenaris per dedicar-se a la docència
Bernat Forest de Belidor
Enginyer.
Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions
Gaspard Marsy
Escultura
Escultor francès.
Amb el seu germà Balthasar Marsy Cambrai 1628 — París 1674, també escultor, treballà a les Tulleries i als jardins de Versalles, on feren Els tritons guarint els cavalls d’Apollo a la gruta de Tetis, Letona i els seus fills per a l’estany de Letona 1668-71, Bacus per a l’estany de la tardor i les estàtues de l' Aurora i el Migdia per al Parterre d’aigua Gaspard esculpí també el sepulcre de Joan Casimir, rei de Polònia, a l’església de Saint-Germain-des-Prés de París