Resultats de la cerca
Es mostren 2880 resultats
Luzon
Illa
Illa de les Filipines, al N de l’arxipèlag.
És situada entre el Pacífic, a l’E, i la mar de la Xina Meridional, a l’W, i separada de Taiwan, al N, per l’estret de Luzon El N de l’illa és muntanyós, més elevat a la part central —on presenta un conjunt de muntanyes plegades, el massís central, orientades de N a S muntanya de Pulog, 2 928 m— que a la part oriental, amb la Sierra Madre Cetaceo, 1 834 m a la part occidental hi ha les muntanyes de Zambales El S és format per un conjunt de penínsules Batangas al S i Camarines al SE El clima és tropical, amb estació seca i fresca d’octubre a març el monsó hi porta pluges la resta de l’any,…
Riba-roja de Túria
Façana de l’església de Riba-roja de Túria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Horta i amb la Foia de Bunyol.
El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de pous El…
Puigpunyent
Puigpunyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de les quals 1…
amortidor de suspensió

Amortidor de suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle (molles, ballestes, coixins pneumàtics, etc.) provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament (frenades, viratges, vent, etc.).
Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan excessiva que arribi…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
Paco Mir
Teatre
Nom amb el qual és conegut l'actor, humorista, guionista i realitzador Francesc Mir i Maluquer.
Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves 1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona 1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh Espanya 1996…
monedatge
Història
Impost periòdic establert ja al segle XIII en diferents regnes hispànics per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa Aragó,…
xocolata

Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat, la xocolata…
producte bituminós
Construcció i obres públiques
Nom genèric d’una gran varietat de sistemes col·loidals molt complexos d’hidrocarburs, caracteritzats pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable (del 70 al 90%), que són utilitzats en la construcció i la conservació de paviments.
El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat…
Pont de Bar (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Pont totalment desaparegut en la riuada de l’any 1982, amb els estreps d’època medieval i l’arc central refet tardanament, segons una fotografia del 1977 J Tous És situat al mig de l’antic poble de Pont de Bar, al km 146 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, sobre el Segre, a l’indret on s’ha construït un pont modern VHC Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Història L’aiguat de la nit del 6 al 7 de novembre de 1982 es va endur les restes medievals que quedaven a l’una i l’altra banda del riu del pont que ha donat nom a la població i municipi Segons una antiga tradició, un…