Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
Emili Vallès i Vidal
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic.
Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat…
,
Antoni Maria Marcet i Poal
Cristianisme
Monjo benedictí.
Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…
Manual del frau electoral
La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…
Arxivística i biblioteconomia 2012
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d'Empordà © Arxiu Comarcal del Baix Empordà En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal dels Arxius, proposada pel Consell Internacional d’Arxius CIA-ICA, en la qual es posa de relleu el paper fonamental que duen a terme els arxius en la transparència de l’Administració, en el foment dels valors democràtics i en la preservació de la memòria collectiva Des del final del 2011 a internet es troba el Portal Europeu d’Arxius APEnet, un projecte coordinat pel Ministeri de Cultura espanyol…
Bibliografia general del romà al romànic (G-M)
Gaiffier, B de 1949 Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954 Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…
acquis communautaire
Economia
Expressió francesa que vol dir ‘possessió comunitària’, donada al conjunt de normes, jurisprudència i actes polítics vigents en la Comunitat Europea i que són d’obligat compliment per governs, empreses, associacions i persones.
És el patrimoni de la Comunitat, derivat de la pròpia constitució i evolució i dels acords amb tercers L’adhesió d’algun estat a la Comunitat n'implica l’acceptació incondicional, tot i que poden establir-se modalitats d’assumpció segons les circunstàncies en què es troba cada estat segons un període transitori
frustració
Dret penal
Execució sense els efectes materials desitjats per l’autor de tots els actes necessaris per a la producció d’un delicte (per exemple, mancar el tret contra una persona que hom volia matar).
benefici d’abstenció
Dret romà
Facultat concedida als hereus sui et necessarii, d’abstenir-se d’acceptar l’heretatge, a condició que abans no haguessin realitzat actes que fossin considerats incompatibles amb el posterior exercici d’aquest dret.
menor d’edat
Dret civil
Dit de la persona que, pel fet de no haver arribat encara a la majoritat, no gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
Durant aquest període, la condició del menor d’edat pot sofrir diverses modificacions, com és ara pel fet d’un matrimoni, per a la legalitat del qual hom exigeix una edat mínima establerta segons els codis matrimoni Llavors, home i dona gaudeixen de capacitat per a testar i actuar de testimoni i amb dret a assistir i ésser escoltats en les reunions de consell de família A partir de 16 anys, en cas d’epidèmia, homes i dones poden atorgar testament sense notari davant tres testimonis de més de 16 anys El codi penal del 1995 modificà l’edat mínima per a respondre criminalment, que…
prudència
Filosofia
En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles.