Resultats de la cerca

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la…

Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan March, que…

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida…

Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Budapest, on fou deixeble de P Kardos Debutà com a director el 1962 al teatre Vigszinház de la capital hongaresa i, més tard, amplià els seus estudis a Darmstadt el 1965 L’any següent prosseguí la seva formació a Colònia, on es quedà per a dirigir-hi l’orquestra de la ràdio, de la qual en fou assistent a partir del 1971 El 1979 Pierre Boulez el nomenà director de l’Ensemble InterContemporain de París Fou director convidat de l’Orquestra Simfònica de la BBC 1985-88, de l’Orquestra del Festival de Budapest 1992-95, de la Filharmònica Nacional d’Hongria…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ LLAMA Films JAndreu i JMMaristany, València ARGUMENT El drama homònim 1903 de Santiago Rusiñol GUIÓ Celso de Lucio fill FOTOGRAFIA Josep Maria Maristany blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Consol Sirera Marta, José Ramón Cuevillas Ramon, Francisco Priego mossèn Joan, Mercè Ramos Francisca, José Benítez, JGregori, José Mora ESTRENA Barcelona, 13011927 Sinopsi A Vic, mossèn Joan viu amb la seva germana Francisca i el fill d’aquesta, Ramon El mossèn acull a casa seva Marta, una pobra òrfena La noia i Ramon s’enamoren, però el noi marxa a la ciutat per…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio,…

Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista Alfredo Di…

Vida Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna 1978, Carles Jover i Josep A Salgot Los fieles sirvientes 1979 i La plaça del Diamant 1981-82, tots dos de Francesc Betriu El vicari d’Olot 1980-81, Ventura Pons i Interior roig 1982, Eugeni Anglada Després intervingué com a productor executiu a Karnabal 1985, Carles Mira i Comediants Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde Massa vell per morir jove 1988, Isabel Coixet Ho sap el ministre 1991, Josep Maria Forn i La ciutat dels prodigis 1998-99, Mario Camus Amb la marca Films…

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…

Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català Vicenç Riera…