Resultats de la cerca

Els milers de documents catalans anteriors a l’any mil constitueixen un bon material per a pensar la transició Escriptures privades majoritàriament, aquests documents mostren, per un costat, la supervivència d’elements del sistema antic, i, de l’altre, la desestructuració final d’aquest, l’aflorament de nous elements i la posada a punt del sistema feudal El canvi de conjuntura econòmica Segons pot deduir-se dels primers preceptes carolingis per a Catalunya, senyors i pagesos de Septimània i el nord-est peninsular ja havien començat a rompre erms al final del segle VIII Els documents del…

Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…

Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…

La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…

Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…

Llotja de Perpinyà, retaule de la Trinitat , mestre de Canapost, 1489 MHR / GS Als segles XIV i XV, i després d’un llarg període de creixement, Barcelona, València, Mallorca i Perpinyà es convertiren en grans centres comercials de nivell internacional, allotjaren importants empreses productives i desenvoluparen alguns organismes crediticis i bancaris molt avançats En aquestes i en moltes altres ciutats més petites van sorgir també manufactures precapitalistes i un artesanat nombrós i molt diversificat El desenllaç d’aquestes transformacions van ser les greus contradiccions entre el poble gros…

En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…

La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…

La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els orígens…

Els orígens Representació d’un bisbe medieval, revestit de pontifical, segons el Liber feudorum Ceritaniae conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó R Manent L’Església a Barcelona té el seu origen a les acaballes del segle III, si no abans L’existència de màrtirs i el funcionament del bisbat ho palesen En efecte, d’acord amb la cèlebre afirmació del gran poeta Prudenci, que es considera determinant per ella mateixa, Barcelona s’honorava amb el màrtir sant Cugat “ Barcinon claro Cucufate freta/surget ” Succés martirial que hom situa al principi del tres-cents, en la persecució sagnant de…