Resultats de la cerca

Alumne de GSchadow 1802-03, visqué a Roma 1804-11, on conegué BThorwaldsen De retorn a Berlín, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Belles Arts i més tard de l’Institut de França És considerat un dels mestres de l’escultura alemanya moderna Tomba de Lluïsa de Prússia i Frederic Guillem III Charlottenburg, Estàtua eqüestre de Frederic II Berlín, Estàtua d’Alexandre I de Rússia Peterburg

Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori

Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Ambaixador 1404 de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya Escriví unes Memòries o Llibre ordenat de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya , en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I

El 1924 ingressà a “El Correo Catalán” Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera A Osca dirigí el diari de caràcter agrari ‘La Tierra” 1933-36 A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sotsdirector de “La Prensa” El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental

Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte

En esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní a Charles de Gaulle 1940 i, sota el nom de Leclerc, emprengué a l’Àfrica un seguit de ràtzies contra els enclavaments italians del Fezzān 1941-43 Combaté a Normandia i rebé la capitulació dels alemanys de París 1944 Enviat a la Indoxina, ocupà Hanoi 1946, i més tard fou nomenat inspector de les forces del nord d’Àfrica

Serví a les campanyes de Flandes, a les Índies Occidentals, al Canadà i a Espanya Estudià astronomia a l’observatori de Brisbane Austràlia El 1821 fou nomenat governador de Nova Galles del Sud Austràlia, i el 1822 fundà l’observatori de Paramatta, prop de Sydney, des d’on féu les observacions que li permeteren de publicar un catàleg de 7 385 estels de l’hemisferi sud

Construí l’orgue de la catedral, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma, el de la Capella Reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular 1778 i el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món Publicà Reglas para la construcción de los órganos Construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits